NOVETAT LITERÀRIA

‘Perder’, auge i caiguda del Barça i del periodisme

Francisco Cabezas, cronista esportiu, fa el salt a la novel·la amb una addictiva autoficció

‘Perder’, auge i caiguda del Barça i del periodisme

JORDI OTIX

3
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La vida del cronista esportiu no és fàcil. Un gol en el minut 93 et pot fer saltar el text pels aire i obligar-te a refer-lo en temps rècord i contra rellotge, lluitant contra l’ansietat i l’hora de tancament. Bé ho sap Francisco Cabezas, Paco per als amics i que s’ha rebatejat com a K. en ‘Perder’ (Panenka), el seu debut literari. Un exercici d’autoficció en el qual explica el declivi d’un cronista, del Barça i de la professió periodística.

«Volia que fos una història d’ascens i caiguda, amb el paral·lelisme amb el Barça. El protagonista viu un procés iniciàtic al descobrir un periodisme que molava, que ja no existeix, el de les redaccions en les quals la gent fumava, hi havia petaques als calaixos, les redaccions se n’anaven juntes de festa perquè era com la teva segona família, perquè passaves més temps a les oficines que a casa», destaca.

Fa 20 anys que ell escriu cròniques del Barça a ‘El Mundo’, i les assaona amb ingredients literaris i reflexions vitals. Una cosa que va aprendre del seu primer mestre a la delegació de Barcelona, José María Sirvent, que li va ensenyar que una crònica era alguna cosa més que dir que «aquest ha marcat el gol».

Ara ja no es valora la qualitat dels textos, sinó el SEO que tinguin per al posicionament a Google o el nombre de registres que generin. «Preval la immediatesa, que actualitzis ràpid la web o els diners de les subscripcions abans que la profunditat o cuidar les fonts o el periodisme de carrer. L’amor veritable cap al periodisme crec que ja no existeix, i les relacions emocionals i socials desapareixen en redaccions buidades per eros i ertos. Estem tan fotuts que ara la preocupació és la supervivència laboral».

Bunquerització

La bunquerització dels equips ha limitat també el contacte humà amb els futbolistes, a qui ara només es pot accedir a través d’«intermediaris», sigui a través dels responsables de premsa del club o de l’agència del jugador.

Les redaccions no són les que eren fa 20 anys, però hi continua havent el mateix estigma: els d’esports sempre som el pitjor. «El periodista esportiu està a l’últim esglaó de tot, el que menys sap, el menys avesat a batalles, el menys educat... D'acord, ho assumeixo, però els que ho diuen els posaria a intentar a fer una crònica esportiva contra rellotge». Com va haver de fer a Stamford Bridge amb el gol d’Iniesta i en el 6-1 del Camp Nou. Encara s’estava reposant de la gesta en el camp del Chelsea quan va veure Drogba en xancletes acostant-se a la tribuna catalana a dir-los de tot. «Reconstruir, escriure, és patir, és una maleïda condemna. No som en una mina, som en una tribuna de premsa que exigeix un esforç emocional que a la llarga passa factura, amb pics de tensió molt bèstia». Qui, després d’una crònica frenètica, hagi trigat dues hores a aclucar els ulls sabrà de què es tracta.

«Derrotes i misèries»

Notícies relacionades

Les cròniques són tan efímeres com el paper d’un diari, per això va decidir posar-se a l’estiu a escriure una cosa més perenne, com un llibre. I no hi ha res més orgànic, com se sol dir avui, que unir les seves experiències de cronistes amb la crítica a «com ha anat caient l’ofici i el Barça». Així ha ficcionat les seves «derrotes i misèries», pròpies, d’una professió i d’un club.

El resultat ha sigut una addictiva novel·la sobre tota mena d’addiccions en la qual transiten amics de la professió que acompanyen K. en el seu particular descens als inferns amb el Barça de teló de fons. Després dels moments explosius de les Champions blaugrana que va cobrir a París, Roma i Londres, arribarien els naufragis èpics del Barça de Bartomeu, «empresari gris amb relat fictici construït sobre quequejos». Fan de Lovecraft, Poe i Dostoievski ha compost una novel·la fosca amb l’excusa del futbol, que afirma que ja és un novel·la per si mateix: «té drama, conflicte, desamor i passió».

Temes:

Barça