Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El dia de la ira i la música ambiental d’Educació

Em trec el barret davant el crani privilegiat d’Educació que ha creat o ha donat el vistiplau a la campanya que justifica l’avançament de l’inici del curs escolar al 5 de setembre.

1
Es llegeix en minuts
El dia de la ira i la música ambiental d’Educació

FERRAN NADEU

Em trec el barret davant el crani privilegiat d’Educació que ha creat o ha donat el vistiplau a la campanya que justifica l’avançament de l’inici del curs escolar al 5 de setembre. Hi ha múltiples raons educatives, pel que sembla, però la millor de totes és que els nens podran disfrutar més del pati amb els seus amics. Aquesta podria haver sigut la conversa.

«A l’anunci, doncs, nens que surten de l’aula i van al pati. ¿Fa falta música? Posem-hi música. ¿La ‘Sarabande’ de Händel? Massa cerimoniosa i trista. A més, la van utilitzar a Salut per a la pandèmia. ¿Mozart? Sí, sí, Mozart és perfecte. Espera, que busco. Mozart té trossos molt bonics. I alegres. Per descomptat. Mira ‘La Flauta Màgica’, per exemple, que ara la fan al Liceu. L’ària de la Reina de la Nit, quan crida com si fos un violí. ¿Segur que cola per a uns nens que juguen al pati? Ai, no. Millor el duo de Papageno i Papagena, que és molt festiu i enganxós. No ho sé, no ho sé. Mira, escolta aquesta. És el ’Rèquiem’. Sí, ¿i què? Diu que arribarà el dia de la ira, quan els segles es tornin cendra, i parla del terror pel futur. Això, ideal. Ai, mira, crec que el ritme té la seva gràcia. Sona a pati. Tu ets una eminència».

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web