Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Consideracions sobre la tanca de Melilla
La civilització és no deixar ningú enrere. Penso en això mentre puja el nombre de víctimes entre els immigrants que van voler saltar la tanca de Melilla, coberta de ferros i amb esquerdes de sang i desesperació
Em penso que va ser Margaret Mead qui va dir que el primer exemple de civilització no era l’enterrament dels morts o la voluntat d’escriure o dibuixar, sinó la troballa d’un os soldat. Algú havia patit una ferida i, en lloc de deixar que aquell accident l’inhabilités per a la convivència i provoqués una mort irremeiable, un altre humà no solament havia procurat que els trossos de l’os tornessin a lloc, sinó que va tenir cura del malalt, el va protegir, en va assumir les tasques que tenia encomanades, el va alimentar i el va mantenir amb vida fins que el ferit va tornar a ser útil per a la comunitat. La civilització, doncs, és no deixar ningú enrere. En podem dir empatia, pietat o mirada, és a dir, el sol fet de contemplar la realitat que ens envolta i fer que l’observació no sigui neutre, asèptica o desmenjada.
Penso en tot això mentre va pujant el nombre de víctimes entre els immigrants que van voler saltar la tanca de Melilla, entatxonada de ferros i amb clivelles de sang i desesperació. Hi podem aplicar tota la geopolítica que vulguem, en podem fer anàlisis intensos sobre relacions internacionals. Sí, però ens manca una mirada, la que es dilueix en l’univers de la indiferència i la inhumanitat.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
