Menjar o mirar
Ara fa dos anys i mig, quan probablement ja treballava en el que havia de ser Lux, Rosalía va penjar a les xarxes unes quantes fotos dels llibres que estava llegint, entre ells la versió en castellà (Editorial Trotta) de La gravetat i la gràcia, editat en català per Fragmenta. Les reflexions de Simone Weil, recollides i triades per Gustave Thibon i publicades el 1947, després de la mort de la filòsofa, van crear en el seu moment un gran impacte i són un exemple explícit de la seva manera singular d’afrontar l’espiritualitat. Per a Weil, que va ser radical en la forma en què pensava i vivia (diuen que la seva mort –1943– es va accelerar quan, ingressada a l’hospital, es va negar a ingerir més calories que les que consumien els membres de la resistència francesa), s’arribava al transcendent a través del patiment. És un resum molt succint del seu pensament, però que, tanmateix, ens informa de com va assumir la filosofia i el diàleg amb Déu: va escollir les pitjors condicions personals com a via de plenitud. I va escriure: "Estimar Déu a través de la destrucció de Troia i de Cartago, i sense consol. L’amor no és consol, és llum".
Aquesta última és la frase que Rosalía ha triat per encapçalar el seu àlbum. La devia llegir aleshores, l’abril de 2023. En aquella foto que deia, el llibre de Weil surt mig tapat per un post-it que diu: "Te amo". És a dir, la cosa no ve d’ara. Potser també hi va llegir això: "La música és un ordre de sons que vol imitar el silenci. La música més bella és aquella que atorga la màxima intensitat a un moment de silenci, que obliga l’oient a escoltar el silenci".
No deixa de ser remarcable que l’àlbum que probablement ens ha arribat amb més soroll mediàtic begui de la radicalitat quasi extenuant de Weil. Ella distingia entre menjar i mirar. Entre la immediatesa del consumisme (apetit i voracitat) i la reposada intensitat espiritual de l’acte contemplatiu. Lux, amb tot un aparat intel·lectual més o menys sincer, perfumat per un artifici barroc, navega en el mar procel·lós de les contradiccions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
