La campanya militar (46) | Article de Jesús A. Núñez Villaverde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’OTAN apunta a una guerra d’anys a Ucraïna
Sembla evident l’interès de Rússia per allargar el conflicte buscant la victòria per extenuació
El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, pronostica que la guerra a Ucraïna serà llarga. De fet, vist des de l’òptica russa –quan Vladímir Putin calculava que en qüestió de dies podria enderrocar Volodímir Zelenski i col·locar a Kíiv un titella del seu gust–, ja ho està sent. En tot cas, quatre mesos després de l’inici de la invasió, tot i que conservi Crimea i continuï avançant (molt lentament) al Donbass, Moscou està molt lluny de la victòria. També ho està Kíiv, més limitat en recursos humans i materials per fer front a una amenaça existencial.
Avui cap dels dos bàndols està en condicions d’arribar a un resultat definitiu a curt termini. De fet, Rússia ha anat rebaixant el seu nivell d’ambició per quedar-se en un punt en el qual, sense haver aconseguit mai el domini aeri, es limita a accions ofensives que busquen controlar la totalitat de l’óblast de Lugansk, amb Severodonetsk i Lissitxansk com a punts de referència principals. Tampoc ha aconseguit tallar els subministraments que Ucraïna rep de l’exterior, principalment des de Polònia, i ha hagut d’allunyar els seus barcos de la costa als mars d’Azov i Negre per l’augment de l’arsenal antivaixell del qual Kíiv disposa actualment. I quan ja es confirmen atacs ucraïnesos contra plataformes marítimes russes a Crimea, s’obre en l’horitzó la possibilitat que el vital pont sobre l’estret de Kertx, que uneix Rússia amb Crimea, també pugui ser també ben aviat sota l’abast de míssils ucraïnesos.
Per la seva banda, Ucraïna no només resisteix, sinó que, gràcies als creixents subministraments rebuts des de l’exterior, està en condicions de complicar-li encara més els plans a Moscou amb contraatacs més o menys resolutius a les zones de Kherson i Khàrkiv. Fins i tot sense els avions i els carros de combat que fa temps que demanen, els llançadors múltiples i els canons i obusos autopropulsats que ja estan en condicions d’operar, li estan permetent atacar no només les unitats russes de primera línia, sinó també les seves rereguardes i reserves, frustrant bona part de les seves operacions ofensives. A això s’afegeix l’anunci d’una nova ronda de subministraments nord-americans i l’oferta realitzada pel primer ministre britànic, Boris Johnson, d’instruir 10.000 soldats ucraïnesos cada quadrimestre.
Entretots
Johnson ha sintetitzat en tres passos el sentiment occidental respecte a la guerra: preservar la seva existència com a Estat sobirà, garantir que rebi «armes, equips, municions i capacitació més ràpidament que l’invasor i desenvolupar la seva capacitat per utilitzar la nostra ajuda» i assegurar un suport sostingut per desenvolupar rutes terrestres alternatives, impedint el domini rus sobre la seva economia.
En aquestes condicions, mentre que Rússia, ja mirant a la tardor, es mostra disposada a mantenir el bloqueig a les exportacions navals de cereals ucraïnesos i a restringir el subministrament d’hidrocarburs als països europeus occidentals, sembla evident el seu interès per allargar la guerra buscant la victòria per extenuació. Creu que té al seu favor la seva superioritat en recursos humans i materials amb els creixents ingressos per la venda d’hidrocarburs (la Xina ja n’és el seu primer client), amb el cansament dels governs que s’han posat a la seva contra, amb la pressió de les societats occidentals contra els seus propis governants pels perjudicis causats per la seva oposició a Moscou i amb el seu propi menyspreu del dret internacional. Ja ho veurem.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
