Ucraïna i la UE: Compte amb què s’ofereix, ¿ampliació?

El mantra d’«Ucraïna està pagant per la llibertat i el futur europeu amb sang» que s’ha escoltat sense parar des de fa setmanes ha fet els seus efectes i efectivament ha fet un pas de gegant per aconseguir una perspectiva europea a què ja van apel·lar el 2014. El problema, és clar, és com es procedirà una vegada atorgat l’estatus de candidat, quins seran els terminis per a això, i quina serà l’actitud de Brussel·les en relació amb tots els països que ja es troben a la sala d’espera de la UE i als quals encara no se’ls ha donat una solució després de gairebé dues dècades d’entrar-hi.

Molts són els interrogants que s’obren i a què és difícil respondre, però la impressió és que la Comissió ha actuat amb certa cautela i deixant la pilota en el terreny del Consell i dels estats membres. Així, i seguint la nova metodologia aprovada fa un parell d’anys, el procés pot ser reversible i fins i tot paralitzar-se per part dels estats membres. Que els preguntin a Macedònia del Nord i Albània, o fins i tot a Turquia.

Notícies relacionades

Stoltenberg adverteix que la guerra d’Ucraïna pot durar «anys»

Brussel·les posa en marxa el tren d’adhesió d’Ucraïna a la UE

Però potser el més compromès d’aquest pas endavant de la Comissió és que es fa en un context de guerra, amb tot el que això porta acompanyat. Així, Ucraïna continua patint l’atac rus al seu territori de què ja ha perdut al voltant del 20%, es troba a més en un moment extremadament crític en l’àmbit econòmic amb totes les fonts d’ingressos bloquejades i sent dependent dels fons i armament procedents de l’exterior. En aquestes circumstàncies sembla evident que un país que no només no té controlat el seu territori, sinó que hi té una guerra oberta estigui en condicions de començar una negociació d’adhesió a la UE. Si ens fixem en altres països i salvant les distàncies demogràfiques i territorials, Bòsnia i Hercegovina viu en una situació de postconflicte des del 1995 i encara espera ser reconeguda com a país candidat. 

Oferir ser membre a Ucraïna pot anar fins i tot en detriment de la imatge de la UE. Com es pot observar als Balcans, la generació d’expectatives incomplertes provoca desconfiança i pèrdua de legitimitat de la UE com a actor regional. La pèrdua de la credibilitat de Brussel·les pot debilitar-la encara més davant el paper dels EUA, que busca enfortir l’estratègia de seguretat a Europa per poder centrar-se en el que realment li interessa, l’Àsia i el Pacífic, i no li importa en absolut fer-ho en detriment del seu soci europeu.