Canvi absolut a Andalusia

La campanya llarga, tranquil·la però amb objectius clars, de convertir Juan Manuel Moreno Bonilla en el moderat Juanma ha donat un resultat clarament positiu, després d’arribar a Andalusia sent un perfecte desconegut, de perdre les primeres eleccions i d’haver sigut capaç de governar amb el suport de l’extrema dreta sense que, pel que sembla, ningú se n’hagi adonat.

Ahir a la nit, Moreno Bonilla escenificava el seu triomf perfectament calculat, entre la gent, agraït però distanciat del PP de Génova, esgrimint la bandera d’Andalusia, consagrant-se com un líder d’un partit de dreta autonomista per primera vegada en la història d’Andalusia, purgant, potser, el pecat original de la dreta andalusa. 

Moreno Bonilla ha tingut l’habilitat de presentar les seves polítiques de tal manera que semblessin moderades i, alhora, lluny d’acabar amb les estructures clientelars creades pel PSOE durant més de tres dècades, s’hi ha recolzat.

Amb l’apoteosi popular, el PSOE apareix com un projecte esgotat, sense recuperar-se encara de la derrota del 2018, empitjorant els resultats de Susana Díaz, després d’exercir una oposició inexistent durant més de tres anys i de construir una candidatura poc idònia per desposseir el PP del poder.

La reacció dels socialistes andalusos davant la derrota del candidat Juan Espadas ha sigut moderada, la de la direcció del PSOE federal, esperpèntica, absent d’autocrítica, allunyada de la realitat andalusa i dels nous perfils de la societat espanyola. Una reacció més pròxima a la supèrbia que a la humilitat exigible després d’haver perdut amb estrèpit.

L’objectiu d’impedir que l’extrema dreta, per necessària, pogués formar part del Govern d’Andalusia s’ha aconseguit, però no per mèrits de l’esquerra sinó pel voluminós resultat de la dreta andalusa. Un efecte pedagògic que hauria d’animar el PP a continuar pel camí de plantar cara a Vox. A Andalusia se li van obrir les portes, ara sembla que aquí també pot anunciar-se la seva decrepitud i inutilitat.

Vox no ha tret els resultats que ells esperaven, ser tan decisius com pretenien per seguir en el seu intent de superar el PP. L’extrema dreta queda encapsulada al Parlament d’Andalusia en la seva inutilitat. L’esperpent de la candidatura ‘lolailo’ de Macarena Olona queda en una facècia. Alberto Núñez Feijóo respira, ja no haurà d’‘autoritzar’ a Andalusia un govern amb l’extrema dreta. També respiren els socis ideològics del PP a la Unió Europea.

Per la seva banda, Ciutadans desapareix, es queden en el no-res, espai del que van sorgir amb la inapreciable ajuda de la demoscòpia d’encàrrec i de les plataformes mediàtiques. La seva existència només tenia raó com a projecte polític contrafet. Les seves batzegades ideològiques i d’aliances els han fet prescindibles.

Les altres esquerres queden també en la irrellevància. Les divisions es paguen, el ‘fulanismo’ i les disputes infantils, també. Un avís per a ulteriors projectes. Yolanda Díaz ha tingut, potser, el seu primer bany de foc negatiu. Les primeres interpretacions del resultat per part dels membres de la coalició, presents o venidors, també dividits i enfrontats, no auguren un millor futur.

Notícies relacionades

Resultats de les eleccions d’Andalusia 2022: ¿qui ha guanyat a cada municipi?

Testosterona antiprocés

La dreta andalusa ha reaccionat bé davant el seu triomf, Moreno Bonilla es veu com a líder de futur, és conscienciós i constant. Tanmateix, les esquerres no saben com explicar-se, es justifiquen malament, i ara que han patit el desastre apareixen en les seves justificacions més com a projectes antiquats o prematurament vells que com a joves capaços de reaccionar i aprendre.

La millor notícia, sens dubte, l’exercici de la democràcia, la tranquil·litat, el resultat inapel·lable i que els resultats impedeixen que Andalusia sigui notícia perquè l’extrema dreta entri en el seu govern. Ara és el torn dels altres.