L’art d’acabar bé la legislatura

Les pressions procedeixen de l’interior dels mateixos partits, dels coalitzats, dels associats d’investidura. Tots tenen motius per collar, sigui a raó dels seus compromisos davant els seus electors o per credibilitat, resabuts dels riscos que tot acord comporta.

Cert és que queden compromisos importants pendents, la llei mordassa o la llei de la vivenda ho són. Però també en el si de la coalició de Govern es reflexiona sobre l’oportunitat d’acabar bé la legislatura, sense desgavells, convençuts –és la llei de la utilitat marginal– que amb prou feines ja hi ha beneficis addicionals. Les últimes experiències legislatives escalden.

S’arriba a això considerant el poc entusiasme per la pujada espectacular de les pensions contributives o, no, 8,5% i 15%, que no commou uns jubilats oblidadissos del 0,25% del PP; tampoc la valenta pujada constant de l’SMI mobilitza els assalariats més necessitats. Ni el brillant acompliment econòmic, l’acceptació i protagonisme internacional, semblen aportar més a la valoració positiva del Govern de coalició. Hi ha sostre.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Llavors, ¿per què agitar el vesper? La llei mordassa pot sortir, menys del desitjable però suficient per convèncer i comprometre coalitzats i socis d’investidura. Igual amb la llei de la vivenda, que bé valdria una legislatura i de l’avenç de la qual podrien dependre reaccions positives en ajuntaments i certes comunitats autònomes en l’horitzó electoral.

Els socis ajusten beneficis i pèrdues, càlculs, els més prudents fugen dels desgavells i tenen present de nou Sun Tzu: si no pots vèncer no donis munició als teus enemics.