¿Quant pesa una frase?

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Sospeso el llibre. ¿Què passa quan una frase, a més d’estar plena de sentit, és llarga i val el seu pes en or? Ho podem comprovar ara llegint 'Patos, Newburyport', la novel•la de Lucy Ellmann feta d’una sola frase que ocupa 1.209 pàgines. Una balança de precisió em diu que el volum pesa 1.078 grams, i per fer realitat aquesta proesa han calgut tres herois: l’autora que l’ha escrit; l’editorial que s’aventura a publicar-lo, Automática, i el traductor que ha escalat aquest Everest, Enrique Maldonado Roldán. I després hi ha el lector, esclar, que de seguida s’agafa a la seva prosa hipnòtica i abassegadora.

 ¿De què va aquest llibre? Impossible de resumir-ho, i potser l’única resposta vàlida és “de tot”. Es deu poder llegir de manera lineal, com qualsevol altra història, però a mi em fa pensar en un aparell de ràdio: de tant en tant el connectes —obres una pàgina— i hi ha algú que parla, que diu coses amb una sonsònia constant, i allò que explica t’agrada, t’interessa i et fa voler saber-ne més, llegir més. La veu que narra 'Patos, Newburyport' és una mestressa de casa americana que, davant de la imatge d’una bèstia salvatge que cuida uns cadells, inicia una mena de monòleg que omple tot el llibre. El fil dels pensaments té un rerefons clar —l’emergència climàtica i el destí fatal que entre tots ens estem creant—, però la ment es passeja pertot arreu, fa associacions inesperades, ensenya embrions d’històries, recorda, canta, fa llistes, s’emprenya, reviu fets, i tot es va ajuntant per crear un retrat del nostre present, un caos ordenat com la vida mateixa, o un ordre caòtic, que pot molt ben ser el llibre de l’any