Per què no denuncien les víctimes

Gairebé el 80% de les víctimes no denuncien. Per informes, sabem que el motiu principal, sobre un 50%, és per por de l’agressor. Moltes em pregunten què han de fer. Jo insisteixo que denunciar és una primera porta. Però em quedo sense paraules quan em responen amb un «¿de què em serveix?» i em citen casos fallits en els quals moltes dones ja han esgotat gairebé totes les opcions que tenien. Em fa impotència perquè tenen raó i no els puc dir res més.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Intueixo que la ministra sap, per experiència, que si senten por és perquè no se senten protegides. Que sempre les responsabilitzem a elles, però és que no són les úniques que han de denunciar, que els serveis mèdics són un canal d’entrada i que encara hi ha un silenci social molt gran. 

I el més demolidor és quan et diuen que no saben com demanar ajuda, o quan pensen que el 016 és un telèfon de denúncia, o quan ni tan sols se’n consideren afectades. Doncs sí, tot i que pensem que estem molt avançats, no ho estem tant. I també perquè hi ha poca conscienciació, prevenció i una mica de corporativisme. Que quan assenyales el mínim error d’una administració, pocs el reconeixen. I l’únic que tinc clar és que hi ha víctimes molt cansades que es rendeixen i que aquestes dones a qui se’ls està fallant són també casos que elles no obviaran i que no els faran confiança. Que si encara ens preguntem per què no denuncien és perquè encara no s’ha intervingut en el que elles ja han advertit. Que potser no denuncien perquè a les víctimes cal escoltar-les més.