La crònica ucraïnesa de Sílvia Planas: mantenir viva la memòria

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

15 de de juny del 2022. 22:37

0 Comentaris

Sílvia Planas és la directora del Museu d’Història dels Jueus i del Museu d’Història de Girona. Està acostumada, doncs, a investigar les fonts, a documentar-se, a conèixer el detall de les vides de les dones i els homes que van viure i van patir conflictes, menyspreus i calamitats. Aquesta vegada, però, deixa d’observar el passat i es converteix en relatora del present. Té poderosos lligams íntims amb Ucraïna. I viu i pateix, en la distància, la proximitat d’una guerra que afecta els seus, els amics, la família, els emigrants “que traspuen angoixes”. N’ha escrit una mena de dietari, “la crònica personal d’una desolació” a les pàgines de 'L’Avenç'. És un text corprenedor i escruixidor, i alhora delicat i tendre. Ens parla del drama des dels detalls que no es poden dir, “de tan cruents i de tan horribles com són” fins al neguit de qui viu la culpa “de no saber què fer de tanta ràbia i tanta pena”. És una peça commovedora que ens angoixa i que és també un crit desesperat contra la ignomínia, contra uns “terrors pitjors que la mort” (ho deia Hanna Arendt; Planas ens ho recorda), que ens fa viure la tragèdia i ens informa, tènuement, d’una esperança que té el nom de la memòria dels dies tristos on vivim.