Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Tinc un amic gairebé no grat

Cap medalla té més valor que ser nomenat persona no grata pel ‘llacisme’. Jo ho intento amb ganes i no hi ha manera

2
Es llegeix en minuts
Tinc un amic gairebé no grat

Diumenge vaig estar de paella amb el meu amic Martí, l’amo d’un càmping de l’Escala al qual els ‘llacistes’ van sotmetre a escraches quan el procés encara cuejava, el pobre (el procés, no Martí). A més, van voler nomenar-lo persona no grata en el municipi on va néixer, on treballa i on crea llocs de treball. El Martí confessa que això li va fer mal, cosa que a mi em sorprèn, perquè cap medalla té més valor que ser nomenat persona no grata pel llacisme. Jo ho intento amb ganes i no hi ha manera, en canvi el Martí, que va tenir a la seva mà un honor tan gran, ho va evitar in extremis. Déu dona pa a qui no té dents.

Notícies relacionades

Cert és que el cas del Martí és diferent del meu, perquè ell estima el seu poble, que és el dels seus pares i avis. En canvi, per a algú a qui li importa un rave la seva ciutat, la seva regió, el seu país i el món sencer, ser designat persona no grata, d’on sigui és igual, val per tota una vida. Mai he tingut targeta, però aquesta vegada les imprimiria a milers, per presentar-la en tot lloc al qual hagués d’acudir: «Albert Soler. ‘Persona non grata’». Amb una targeta de visita així, se t’obren totes les portes. Sí que hi ha persones individuals a les quals no soc grat, i espero aconseguir que n’hi hagi moltes més, però són pobres diables que no importen a ningú. No són el mateix que un ajuntament, amb tot el ple municipal decidint nomenar-te no grat mentre un segueix les votacions des de la primera fila, envoltat de la família, emocionat davant tan gran honor, a punt de les llàgrimes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Pel que sembla, queden encara ajuntaments que nomenen persones no grates, suposo que de la mateixa manera que mantenen el dret de cuixa o els assots en públic. Però mentre a aquests dos últims costums un els imagina certa utilitat, no aconsegueixo comprendre de què serveix declarar no grat algú. Un no grat manté tots els seus drets, no és expulsat de la ciutat, continua treballant com sempre i no pateix cap augment en tributs i impostos. En canvi, les rialles que ha de proporcionar tal títol honorífic alegren els sopars familiars i d’amics. Nomenar algú persona no grata no té cap altre valor que el d’oferir diversió gratuïta al guardonat. El Martí s’ho hauria de repensar i sol·licitar que li revisin la concessió d’aquest honor. Com riurem.