Ucraïna: la importància del cap en la batalla

El detall va més enllà de l’anècdota. Zelenski és, des de l’arrencada de la invasió russa, un exemple de lideratge indiscutible per a una població i un país que es juguen la seva pròpia existència. Creixentment qüestionat des de la seva arribada al càrrec el maig del 2019 pels incompliments del seu programa electoral, especialment en relació amb la seva promesa de combatre sense desmai l’alt nivell de corrupció imperant, avui s’ha convertit en una referència summament popular i en el principal motor moral de la resistència a l’invasor. I ho ha aconseguit amb una sàvia combinació de factors que van des de la seva pròpia vestimenta –que l’identifica no només com un ciutadà més, sinó com un soldat més– fins a la seva constant presència en els mitjans i les xarxes socials –arengant les seves tropes i reclamant atenció i suport internacional–, sense oblidar sentències tan paradigmàtiques com el seu «no necessito un taxi, necessito munició».

Tant si tot això és producte del seu propi caràcter o d’un molt ben greixat gabinet d’imatge, el fet incontrovertible és que Zelenski està guanyant la batalla del relat, davant el que utilitza Moscou –«desnazificar Ucraïna i salvar la població d’un govern genocida»–; de tal manera que ja es pot suposar que la seva campanya aviat serà estudiada com a exemple per molts altres líders. A més, la seva constant aparició davant la seva pròpia ciutadania, assumint un risc gens menyspreable per moltes que siguin les mesures de seguretat al seu voltant, serveix com a element central per crear i mantenir una moral de combat i resistència que explica en gran manera que Ucraïna no hagi sigut derrotada fins ara.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

I per arribar a aquest punt no és necessari que sigui un geoestrateg de primer nivell ni, menys encara, un comandant en cap capaç de dirigir directament els seus uniformats. N’hi ha prou que sàpiga representar en primera persona els anhels del seu poble, patint i alegrant-se a l’uníson amb la resta de la població.

Evidentment, aquesta mateixa centralitat de la seva figura té un clar taló d’Aquil·les. Eliminar-lo, per la via que sigui, suposaria un revés tremend per a una població que avui apareix més unida que mai –com si la fractura interna entre prorussos i proeuropeus mai hagués existit–. D’altra banda, la deriva cap a un cabdillisme messiànic és una temptació que mai resulta fàcil de manejar, més encara en una societat en la qual la democràcia no estava plenament assentada i en la qual els oligarques han sabut instrumentalitzar a favor seu els governants ocasionals de Kíiv. Però, a l’espera de comprovar si evita precipitar-se en l’espiral d’ensuperbiment a la qual pot portar-lo una situació tan excepcional com la que viu actualment Ucraïna, és immediat entendre que resulta vital per a la defensa el seu país.