Article de Rosa Paz Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Eleccions andaluses | Perdre una batalla, guanyar la guerra
S’equivocarà el líder del PP si després d’un triomf electoral a Andalusia dona per amortitzat Pedro Sánchez
Tot i que els líders polítics repetiran diverses vegades cada dia que les eleccions són andaluses i res més, a ningú se li escapa, a ells tampoc, que el resultat del 19-J a Andalusia es llegirà en clau estatal. Ocorre en totes les eleccions autonòmiques, però en aquesta ocasió aquesta projecció global tindrà més base que en d’altres. No en va es tracta de la comunitat on el PSOE ha tingut sempre el seu principal graner de vots i on els socialistes han guanyat 10 de les 11 eleccions celebrades fins ara, incloses les del 2018, en quès la suma de les tres dretes els va prendre el govern i va portar Moreno Bonilla a la presidència. Ara, juntament amb la previsible revalidació de l’Executiu del PP andalús –el dubte està en si incorporarà Vox o no– el que també està en joc és la primera prova del lideratge d’Alberto Núñez Feijóo i, per tant, el seu primer duel seriós amb el president Pedro Sánchez. No una situació com la que es produirà dimarts al Senat, per molta expectació que desperti, un desafiament dels de veritat, dels que s’avaluen amb l’únic mesurador fiable, els vots dels electors.
La cosa no pinta bé per a Sánchez. Els sondejos donen guanyador el PP i els més benèvols deixen al PSOE en les xifres que va aconseguir fa quatre anys, però ara per sota dels populars, que s’emportarien bona part dels votants de Ciutadans. Així que, si no hi ha cap sorpresa, sembla que el primer assalt electoral el guanyarà Feijóo. No ho farà, encara, pels seus mèrits sinó gràcies a la bona imatge de Moreno Bonilla, de qui la majoria dels andalusos creu que no ha trencat cap plat en els seus quatre anys al capdavant de la Junta i a qui semblen no passar-li factura els seus pactes amb l’extrema dreta. Feijóo també es beneficiarà de la desmobilització de l’electorat d’esquerres, tant del socialista com del que vota IU, Unides Podem o Endavant Andalusia, que, enmig de tant soroll divisiu, sembla no valorar prou els encerts del Govern de Sánchez, els que el president i els socialistes volen vendre en aquesta campanya (¿només andalusa?).
Entretots
Però el líder del PP s’equivocarà si després d’un triomf electoral a Andalusia dona per amortitzat Pedro Sánchez. No només perquè entre les virtuts del president del Govern hi ha la de la resistència i, gairebé més important, la de la resiliència, sinó perquè encara falta molt per a la convocatòria de les eleccions generals, i tot i que els pessimistes diuen que d’ara endavant tot anirà a pitjor –inflació, pujada de tipus d’interès, estagflació– amb la rapidesa amb què estan passant les coses últimament, algunes de tan sorprenents com la pandèmia, res es pot donar per segur. I de moment, al president socialista el continua acompanyant la sort. Per posar un exemple, malgrat el guirigall que es munta cada cop que hi ha una votació al Parlament, fins ara les ha tirat totes endavant. Així que Sánchez pot perdre una batalla, però encara lluitarà sense parar per mirar de guanyar la guerra. És la seva naturalesa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
