Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El pastís de nata singular i els ritus de ‘La Gioconda’
Tornar a casa amb una foto o una gravació de la ‘Monna Lisa’ té poc interès. Però hi ha poca gent que hagi vist la nata sobre la noia de Leonardo. Aquests sí que se’n vantaran
No és cap notícia que ‘La Gioconda’ hagi patit un altre atac, sobretot perquè està protegida per un vidre resistent als pastissos de nata. La singularitat és justament el pastís de nata que ha anat a parar als nassos de la dona enigmàtica. La singularitat són les desenes de fotografies i vídeos que els turistes –enquibits en el reduït espai, farcit de públic ansiós, ells mateixos, de contemplar l’obra mestra– han fet a partir de la reivindicació mediambiental del noi disfressat d’àvia, que ha dipositat la nata sobre el vidre amb la pretensió de salvar el planeta.
Tornar a casa amb una foto o una gravació de ‘La Gioconda’ té poc interès. Demostra que hi has estat a prop, que l’has vist de veritat, sí, i que és cert que és més petita del que pensaves. Milions de visitants deuen fer això cada any. Una cerimònia insulsa, una foto que es perdrà dins el bagul dels arxius oblidats. Però n'hi ha pocs que hagin vist la nata sobre la noia de Leonardo. Aquests sí que en faran ostentació: «Hi era quan la van esquitxar», diran. I ho demostren. El ritu anodí es converteix en experiència única. Trobo que el mateix Louvre hauria d’organitzar ‘performances’ d’aquest tipus per apaivagar l’avorriment del turista
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
