Article d’Ernest Folch Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
EUA: un sistema malalt
El país que sovint dona tantes lliçons als altres prefereix el negoci de les armes a la protecció de la vida
El més sorprenent del recent tiroteig en una escola de Texas, que va acabar amb la vida de 19 nens i les seves dues professores, és que hagi causat tanta sorpresa. Perquè aquest terrible succés que ha commocionat el món és, més o menys, una rutina en un país, els Estats Units, on només aquest any ja hi ha hagut 212 tirotejos massius, lluny encara de la xifra monstruosa de 693 de 2021, en què van morir més de 45.000 persones de ferides de bala: la mort per armes de foc és ja la primera causa de mortaldat entre els menors d’edat. La paradoxa és que, després de la massacre de Texas, va sortir el mateix president Biden a reclamar que «cal actuar per acabar amb les armes de foc», però no és la primera vegada, ni serà l’última, que el mateix president mostra la seva impotència per regular una cosa tan elemental com la compra de pistoles. Ja li va passar a Obama, que va fracassar reiteradament en el seu intent d’esquivar el Congrés per imposar dures restriccions en la compra d’armes. Si els presidents demòcrates fracassen una vegada i una altra en aquesta reforma (com en tantes altres de caràcter social) no és només per una qüestió aritmètica dels vots al Congrés, sinó per una cultura profundament arrelada i que corroeix lentament la societat que s’autodenomina la més avançada del planeta.
Entretots
És molt significatiu que, després de la terrible mort dels 19 nens a Texas, el primer gran debat mediàtic no ha sigut prohibir les armes, sinó retreure a la policia haver arribat massa tard: és a dir, la idea no és que cal erradicar la violència, sinó combatre-la amb més violència. Aquest cap de setmana, just a Houston, se celebrava, com si no hagués passat res, la fira anual de l’Associació Anual del Rifle, en la qual poden entrar nens a provar armes sense cap restricció. De fet, si hi ha tanta resistència a admetre que el gran culpable dels assassinats són les armes, que l’assassí de Texas, més que un assassí, és un víctima més del sistema, i que sense armes senzillament moriria molta menys gent, no és perquè els que ho neguen siguin imbècils, sinó perquè les armes, com tantes altres coses, són un fabulós negoci. No és només una cultura de la violència, és una cultura de la violència entesa com un negoci. Curiosament, els republicans que ara pressionen per paralitzar la llei de l’avortament, prefereixen les armes a la vida, o millor dit, el negoci de les armes a la vida. Els Estats Units continuen sent un país amb un extraordinari dinamisme i amb una envejable capacitat d’atraure talent d’arreu del món, però socialment emet símptomes inequívocs d’estar greument malalt. En nom del capitalisme, no només es prioritzen les pistoles a la vida: el sistema sanitari és tan excloent, privat i elitista, que la sanitat universal gratuïta és inexistent i gairebé un 10% de la població senzillament no pot pagar-se cap tractament. De la mateixa manera, i pel mateix motiu, més de 45 milions d’estudiants universitaris acumulen més d’1,5 bilions de deutes que arrossegaran, com una hipoteca addicional, la resta de la seva vida. El país que odia la regulació i que és el bressol del pretès mercat lliure, està sent devorat pel seu propi culte als diners, a l’individualisme i a la competitivitat més exacerbada. Estaria bé que aquests americans que, a l’estil de Trump, donen tantes lliçons a tants altres països sobre com organitzar-se, comencin a ocupar-se del seu propi desastre. La matança de Texas, més que un accident, és un símptoma d’una gangrena social cada dia més preocupant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
