Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Els telèfons intel·ligents, els idiotes i la mesura del món

Segons el filòsof Byung-Chul Han els ‘smartphones’ ens converteixen en individus depressius, aferrats a la subjugació d’allò que no és ni tan sols un objecte preuat, sinó la confirmació de la certesa que som vius

1
Es llegeix en minuts
Els telèfons intel·ligents, els idiotes i la mesura del món

No fa gaire, el filòsof Byung-Chul Han comparava el telèfon intel•ligent amb un rosari i amb els grans enfilats que el componen. El tenim sempre a mà i ni tan sols tenim consciència de saber per què el toquem. Però ho fem, convençuts d’alguna mena de protecció o obsedits per una atracció quasi ritual. “És l’article de culte de la dominació digital”, deia, en una de les seves frases enginyoses. Afegia que els 'smartphones' ens converteixen en individus depressius, aferrats a la subjugació d’aquella cosa que no és ni tan sols un objecte preuat, sinó la confirmació formal de la certesa que estem vius. Com passar el rosari. El toquem per comprovar que hi és perquè no podem pensar com deu ser viure sense ell. En el cas extrem, els telèfons intel•ligents eviten la percepció real del moment i ens aboquen a relacions llunyanes que no són pas més importants que les immediates, les íntimes, les concretes, però que creen la fal•làcia d’una alternativa millor que es dissipa amb l’arribada d’un nou estímul, també absent. I fugisser com tots els altres. 

Deu ser per això que augmenten les vendes d’aparells idiotes, és a dir, telèfons que només serveixen per parlar. Telèfons bàsics, en diuen, i no pas rosaris.  

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Temes:

Mòbils