Mercats energètics especulatius

Malgrat que en aquests últims nou mesos no s’ha produït a nivell global un problema de desproveïment de petroli o de gas ni hi ha hagut problemes per cobrir la demanda, els preus han arribat a nivells cada vegada més elevats a causa de l’especulació financera en els mercats energètics i la seva inadequada regulació, com fa temps que denuncia Michael Greenberger, antic director de l’autoritat reguladora nord-americana.

A més de la banca i els fons financers, les companyies petrolíferes operen intensament en els mercats per encarir artificialment el preu i multiplicar els seus beneficis. El màxim executiu de Shell, Ben van Beurden, va reconèixer que aquestes operacions de trading realitzades per la companyia són «el nucli de l’èxit de Shell, realment fan màgia en molts casos». Shell va triplicar els seus beneficis (9.100 milions de dòlars) el primer trimestre de 2022 respecte al mateix període de 2021.

«Casino d’apostes»

Les qüestions fonamentals de l’oferta i la demanda «s’han convertit en gairebé irrellevants» en els mercats petrolífers, que s’han transformat en «casinos d’apostes» financers a través dels contractes de subministrament futur, explica l’economista Phil Verleger, exassessor de l’Administració nord-americana. L’automatització informàtica de les compres i vendes multiplica fins i tot per 20 les fluctuacions de preu, afegeix Verleger. I el mateix passa en el mercat del gas TTF.

Els operadors comercials vinculats a l’ús real del petroli o del gas han sigut reemplaçats per especuladors, que representen fins al 80% del total dels operadors. La mateixa quantitat de petroli s’arriba a negociar unes 13 vegades a través d’aquests contractes de futurs purament financers, explica Greenberger.

El preu del petroli de referència Brent, que cotitzava a 65 dòlars per barril el 20 d’agost de 2021, havia pujat a 94 dòlars la vigília de la invasió d’Ucraïna, ha arribat a superar els 123 dòlars i aquest 20 de maig cotitza per sobre dels 112 dòlars. L’oferta mundial de petroli a l’abril era de 98,1 milions de barrils diaris, uns 5 milions més que l’abril de 2021, malgrat la guerra i les sancions, segons l’Agència Internacional de l’Energia.

El pedaç d’Espanya i Portugal

El preu del gas en el mercat TTF de referència europeu, que s’havia mantingut entre 15 i 25 euros el megawatt/hora (MW/h) de 2010 a 2019, va superar els 41 euros el 20 d’agost de 2021 i va començar a batre rècords successius, com els 116 euros del 5 d’octubre, els 183 euros del 21 de desembre i els 227 euros del 7 de març de 2022. Aquest maig ha estat cotitzant de mitjana a uns 100 euros el MW/h.

El caràcter especulatiu d’aquests preus del gas en el mercat spot queda patent quan es compara amb el preu entre quatre i cinc vegades inferior del gas subministrat per gasoducte en contractes de llarga durada. El preu mitjà de gas en el mercat TTF el quart trimestre de 2021 es va situar en 94 euros MW/h, una xifra que contrasta amb els 20 euros que paga Itàlia pel gas algerià i amb els 25 euros que paga Espanya, segons les dades de la Comissió Europea.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

A causa del sistema del preu majorista de l’electricitat a la UE –l’última unitat necessària i més cara (gas) per cobrir la demanda marca el preu, tot i que sigui marginal–, el preu TTF del gas es va traslladar automàticament a l’electricitat, que va arribar a superar els 300, els 400 i els 500 euros el MW/h a la UE. Malgrat la disfunció del mercat, denunciada per diversos països, com França i Espanya, l’agència de reguladors europeus (ACER) va concloure a l’abril que el mercat elèctric majorista funcionava correctament. L’informe sembla «un document de ‘lobbistes’», va comentar l’expert Mike Parr. Espanya i Portugal han aconseguit una excepció a les regles elèctriques, però només és un pedaç temporal.