Article d’Astrid Barrio Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Tirania de la minoria
Resulta inadmissible que alguns col·lectius perseguits pretenguin imposar el seu punt de vista com l’únic legítim i fer creure que qualsevol discrepància promou la fòbia, amenaça la seva identitat, limita els seus drets o arriba a constituir un delicte d’odi
En la història de la humanitat sempre hi ha hagut col·lectius o minories que han sigut perseguits o han vist els seus drets amenaçats o negats: dones, minories religioses, culturals o ètniques, o col·lectius amb trets particulars, com pot ser la tendència sexual o la identitat de gènere. No obstant, els sistemes democràtics s’han caracteritzat per una progressiva extensió dels drets i per la protecció de les minories, així que, des d’un punt de vista formal, no es pot considerar, almenys a Espanya, que hi hagi cap discriminació i, tot i que a la pràctica poden persistir problemes estructurals que dificulten el gaudi de la igualtat, hi ha instruments que garanteixen la seva defensa i la seva protecció.
Per això resulta inadmissible que alguns d’aquests col·lectius pretenguin imposar el seu punt de vista com l’únic legítim i fer creure que qualsevol discrepància respecte a això promou la fòbia, amenaça la seva identitat, limita els seus drets o arriba a constituir un delicte d’odi. Aquests són arguments que utilitza el moviment trans per combatre qualsevol que gosi posar en dubte els seus plantejaments, en particular respecte a la disfòria de gènere. Multitud de persones, en particular feministes, han sigut assetjades a les xarxes per part d’activistes trans per plantejar dubtes sobre els efectes d’hormonar o mutilar adolescents o per la situació de desavantatge en què tornen a quedar les dones davant homes que porten a terme un canvi de sexe, en l’àmbit de l’esport, per exemple. Ahir, a Barcelona, alguns d’aquests activistes van mirar d’impedir la presentació del llibre ‘Nadie nace en un cuerpo equivocado’, dels professors José Errasti i Marino Pérez Álvarez, que defensen l’existència del sexe biològic i alerten dels potencials perills de l’activisme trans. Però el fet que aquest col·lectiu hagi sigut perseguit no l’habilita a negar el dret a expressar-se als que no pensen com ells perquè, al cap i a la fi, respectar els seus drets no implica ni que s’hagin de compartir els seus plantejaments ni que hagin d’agradar. Això és la llibertat.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.