Article d’Astrid Barrio Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Tirania de la minoria

Resulta inadmissible que alguns col·lectius perseguits pretenguin imposar el seu punt de vista com l’únic legítim i fer creure que qualsevol discrepància promou la fòbia, amenaça la seva identitat, limita els seus drets o arriba a constituir un delicte d’odi

1
Es llegeix en minuts
Tirania de la minoria

Crida LGTBI

En la història de la humanitat sempre hi ha hagut col·lectius o minories que han sigut perseguits o han vist els seus drets amenaçats o negats: dones, minories religioses, culturals o ètniques, o col·lectius amb trets particulars, com pot ser la tendència sexual o la identitat de gènere. No obstant, els sistemes democràtics s’han caracteritzat per una progressiva extensió dels drets i per la protecció de les minories, així que, des d’un punt de vista formal, no es pot considerar, almenys a Espanya, que hi hagi cap discriminació i, tot i que a la pràctica poden persistir problemes estructurals que dificulten el gaudi de la igualtat, hi ha instruments que garanteixen la seva defensa i la seva protecció. 

Per això resulta inadmissible que alguns d’aquests col·lectius pretenguin imposar el seu punt de vista com l’únic legítim i fer creure que qualsevol discrepància respecte a això promou la fòbia, amenaça la seva identitat, limita els seus drets o arriba a constituir un delicte d’odi. Aquests són arguments que utilitza el moviment trans per combatre qualsevol que gosi posar en dubte els seus plantejaments, en particular respecte a la disfòria de gènere. Multitud de persones, en particular feministes, han sigut assetjades a les xarxes per part d’activistes trans per plantejar dubtes sobre els efectes d’hormonar o mutilar adolescents o per la situació de desavantatge en què tornen a quedar les dones davant homes que porten a terme un canvi de sexe, en l’àmbit de l’esport, per exemple. Ahir, a Barcelona, alguns d’aquests activistes van mirar d’impedir la presentació del llibre ‘Nadie nace en un cuerpo equivocado’, dels professors José Errasti i Marino Pérez Álvarez, que defensen l’existència del sexe biològic i alerten dels potencials perills de l’activisme trans. Però el fet que aquest col·lectiu hagi sigut perseguit no l’habilita a negar el dret a expressar-se als que no pensen com ells perquè, al cap i a la fi, respectar els seus drets no implica ni que s’hagin de compartir els seus plantejaments ni que hagin d’agradar. Això és la llibertat

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Temes:

Drets humans