Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La ficció inspira la reconstrucció plausible de la galàxia

Hi ha gasos i també hi ha ones i després hi ha un enrevessat procés de reconversió d’ones i gasos, i pols i radiacions i vibracions, en la fotografia del forat o en la banda sonora de l’astre supermassiu.

1
Es llegeix en minuts
La ficció inspira la reconstrucció plausible de la galàxia

Del descobriment dels forats negres em fascina la reconstrucció de la imatge. I del so, perquè abans de saber com és el forat del centre de la Via Làctia vam poder saber quina música emeten, per dir-ho d'alguna manera. Ni la imatge ni el so, per descomptat, es poden valorar amb els paràmetres que tenim a mà i que ens permeten distingir el perfil de les coses o els sorolls que identifiquem. Hi ha gasos i també hi ha ones i després hi ha un enrevessat procés de reconversió d’ones i gasos, i pols i radiacions i vibracions, en la fotografia del forat (o de la seva ombra, per ser precisos) o en la banda sonora de l’astre supermassiu. Aquesta 'traducció' s’assembla molt al que podíem arribar a imaginar. És com pensàvem que podia ser i emet un soroll d’ultratomba que és el que associàvem, tenebrós, als forats negres.

La ficció inspira la reconstrucció plausible de la galàxia. I després hi ha el llenguatge. Que la frontera exterior del forat s'anomeni "horitzó d'esdeveniments", el lloc (¡o el no lloc!) a partir del qual no hi ha retorn possible, on la matèria es col·lapsa en una regió que es diu "singularitat", a mi em sembla un sonet de Shakespeare. I m’emociona, què volen que els digui.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web