Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La insistència bel·ligerant del TSJC
No volen que els alumnes siguin subjectes de l’ensenyament, sinó objectes de la sentència
La controvertida reforma de la Llei de Política Lingüística perseguia dos objectius: fer front a les severes sentències antipedagògiques i polítiques, i procurar que la convivència en els centres educatius no es deteriorés per culpa de l’obsessió malaltissa d’un percentatge. Sense deixar de banda la preeminència del català, llengua pròpia d’aquest país, la reforma (frustrada per la reculada de Junts) proposava un nou model escolar que advocava per una moderació racional que recollia, en part, l’esperit de la primera llei de normalització.
Així tampoc. La interlocutòria del TSJC – carregada de faltes d’ortografia (dèficit de coneixement i respecte) i d’errors mecanogràfics (dèficit de respecte i de condícia) – és un cúmul de despropòsits i una quasi declaració de guerra. I ho és perquè els jutges tracten la qüestió amb la urgència dels conflictes bèl·lics (¿quinze dies? ¿que no saben que el curs ja està finint?) i amb la imposició d’una inspecció estatal que, de facto, fulmina l’autonomia i pressuposa la bel·ligerància del Govern. No volen que els alumnes siguin subjectes de l’ensenyament, sinó objectes de la sentència. ¡Que difícil és no engegar-ho tot a rodar i confiar encara en la sensatesa
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
