La carta
Darreres notícies publicades
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, en el acto del PSC este viernes para celebrar los dos primeros años de mandato municipal desde las elecciones locales de 2023. /
Fins fa quatre dies, seguia tot el sarau al voltant dels senyors Koldo García i José Luis Ábalos amb la intensitat de qui ha començat una sèrie televisiva sense haver-s’hi quedat enganxat. De tant en tant, en una tarda d’avorriment, potser hi tornes, a veure si era cert que es tractava d’una sèrie tan bona i que has tingut un mal començament i que "millor que hi tornis, que t’agradarà". Però no era el cas. Tot el que llegia o sortia publicat, des de les activitats fraudulentes d’aquests individus fins a les gravacions barroeres d’homenots, des de les acusacions a familiars de Pedro Sánchez a les gravacions infames o a les pràctiques obscures d’empresaris i les acusacions contra l’anomenada policia patriòtica, des de les proclames acusatòries de la dreta i l’extrema dreta fins als assots i la fustigació pública contra el govern de coalició d’esquerres, tot, em semblava l’argument d’una sèrie de segona divisió, un vodevil entatxonat de mala fe, de mentides i subterfugis, que passava en un país llunyà i del qual en sabia el mínim per no quedar malament en una conversa entre amics.
Fins que va esclatar la bomba Santos Cerdán. Aleshores, en aquest episodi tan violent de la tercera temporada (o de la quarta, ja he perdut el compte), en aquesta entrega impactant que tanca el cercle (fins ara, fins al que sabem) dels subterfugis, les negacions i els despropòsits dels individus a què em refereixo, definitivament m’he enganxat a la història. He hagut de recórrer, però, a una pràctica habitual dels seguidors de sèries que es volen estalviar tot el que no han vist (o no els va interessar en el seu moment) per poder estar al dia del que veuran. "En episodis anteriors…". Ja ho tenim. Un resum bàsic i essencial que comença amb un personatge de tenebrosa trajectòria que avança decidit cap al poder, que continua amb un altre tipus que aconsegueix el poder i se’n beneficia i que beneficia el primer, i amb un tercer home que els empara i també en treu rèdit, tot i que assegura, fins a l’últim instant, que ell mai no ho faria. I, entremig, una crisi colossal d’un govern que, en la figura del president, demana perdó i al mateix temps branda l’estendard de la guerra bruta (que hi és, certament) i s’enlaira cap als cims d’un "país millor i un món més just", com ha escrit Pedro Sánchez en la carta a la militància del PSOE, perquè "hi ha una democràcia que es defensa dels casos de corrupció".
La carta en qüestió es va adreçar aquest dimarts a tots els militants socialistes. A Catalunya, als del PSC. La va enviar, per delegació, el primer secretari, Salvador Illa. Diu així: "Us enviem una carta a la militància del secretari general del PSOE, en relació amb les darreres notícies publicades". No pas sobre els casos de corrupció al si del partit o sobre la crisi institucional. No. La discreció d’Illa és portentosa. Causa meravella i admiració perquè ho tracta com si fos una propaganda comercial. No res, ve a dir, que han sortit unes notícies als mitjans i que PS us en vol dir una cosa. Perquè ho sapigueu. Potser us interessa. Salutacions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
