Coneguts i saludats | Article de Josep Cuní Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Als peus del cavall
Com a especialista en història antiga va seguir el consell del llegendari Sun Tzu a ‘L’art de la guerra’: és impossible conèixer la situació de l’enemic sense l’espionatge
Entre els més de 200 quilos de paper que va escriure Emilio Alonso Manglano per a la seva pròpia memòria i consciència mentre era director del CESID, avui CNI, hi ha 18 agendes. En aquestes agendes va anotar el seu dia a dia tal com el va viure des del 1981 fins al 1999. Hi ha trucades, contactes i dades rellevants de les múltiples cites d’un militar detallista i minuciós convertit en actor i observador d’un moment crucial en la història recent d’Espanya. Des del final de la transició a tot el trajecte socialista de Felipe González. Escàndols inclosos. Amb carpetes i quaderns, el general va acumular vivències com per omplir nou contenidors negres de plàstic de 50 litres de capacitat cada un a còpia de folis mecanografiats i quartilles manuscrites. Es poden llegir des de les confidències de Joan Carles I a la seva falta d’empatia amb José María Aznar. Des dels moments de glòria als pantanosos de les escoltes il·legals que el van portar a judici, condemna i absolució. Juan Fernández Miranda i Javier Chicote ho relaten a ‘El jefe de los espías’ (Roca Editorial, 2021).
Poc temps després d’assumir el càrrec, Manglano va obrir la porta dels serveis d’intel·ligència a les dones. Possibilitat que va aprofitar Paz Esteban López (Madrid, 1958).
Els primers treballs de l’actual directora del CNI van ser informes sobre l’OTAN per al referèndum del 1986. El que va servir al socialisme per passar del «d’entrada no» a ficar-se de ple en una Aliança Atlàntica de la qual va arribar a ostentar la secretaria general en la persona de Javier Solana.
I així, aquella llicenciada en filosofia i lletres que aspirava a ser arxiver es va especialitzar en intel·ligència exterior tot i que mai va actuar com a agent de cos. Segurament perquè no volia passar per l’experiència de molts companys i encara poques companyes que no podien explicar-ho a ningú, ni tan sols a les seves parelles, que dedicaven el seu temps lliure, perquè viatjaven tant, com justificaven el seu sou i les personalitats que podien acumular en una de sola. Ho narra Pilar Cernuda a ‘No sabes nada de mí’ (Esfera de los libros, 2019). Un recorregut per les vides de les espies espanyoles que la periodista va poder investigar gràcies a les facilitats donades per Paz Esteban abans d’accedir al màxim càrrec reservat. El que aquests dies l’ha posat als peus del cavall alat per escoltes revelades com les que li van costar el prestigi al general Alonso Manglano. Amb mitjans molt més sofisticats, per descomptat, però com llavors, per fer-se amb detalls no sempre justificables. Els que han portat a l’advocat Gonzalo Boye a presentar 19 demandes en les quals exposa que la informació aconseguida la rebia l’empresa israeliana que, després de vendre el mètode, controlava l’acció, la desxifrava i remetia als seus clients el descobert.
Entretots
El president Aragonès, per la seva banda, demana que es desclassifiqui el seu arxiu després que la senyora Esteban admetés dijous que ell sí que era en la retallada llista que el CNI va espiar amb ordre judicial.
I així ha vist enfonsar-se els gairebé 40 anys de sigil·losa experiència a La Casa qui com a especialista en història antiga va seguir el consell del llegendari Sun Tzu a ‘L’art de la guerra’: és impossible conèixer la situació de l’enemic sense l’espionatge. Però va oblidar que la tecnologia no anul·la el risc.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
