Un compromís flexible

Per a Santiago Abascal és de sentit comú revertir una situació que contravé el que està escrit a la Constitució: "Els espanyols són iguals davant la llei i el que passa és que ja no ho són", va apuntar.

Que les dades oficials el desmenteixin poc importa. El que li serveix és l’empatia emocional que la denúncia desperta i el menyspreu humà que descriu. Més del 82% dels receptors de l’Ingrés Mínim Vital, per exemple, són espanyols. També ho són vuit de cada 10 perceptors de les prestacions d’atur i hi ha un clar predomini de nacionals entre els que cobren una pensió no contributiva. Són dades del 2025. I com en tots els casos són les dones les que encapçalen els llistats, la notícia falsa, a més, desprèn una inequívoca aroma de masclisme.

Coherència és una altra paraula mal·leable. S’exigeix molt més que no pas es practica i sempre es troba alguna excusa per justificar la seva interessada ductilitat. Allò del clàssic que recomanava que els fets vagin de la mà amb el que s’ha dit ja ha quedat per a la història. Especialment quan estem parlant de política.

Ningú pot negar que el president Sánchez ha fet virtut de discutibles necessitats perquè ho va afirmar ell mateix. Tampoc que per aconseguir-ho s’hagi contradit de manera flagrant en qüestions tan enrarides com l’amnistia, que continuen sense perdonar-li ni l’oposició ni alguns poders de l’Estat. Però els que llancen la pedra tampoc són lliures d’una culpa que, en la majoria dels casos, és de més envergadura. Que José Luis Ábalos & Cia s’hagin lucrat presumptament dels seus càrrecs és condemnable moralment i èticament, amb independència que ho sigui judicialment. Que s’utilitzi el Ministeri de l’Interior per fer desaparèixer proves de finançament irregular d’un partit o espiar els contrincants per protegir suposadament l’Estat és, per si mateix, figues d’un altre paner més profund. I com que la justícia està aquests dies posada en tot això i els afectats són els dos grans partits, el tercer aprofita el moment i es cobra els seus interessos a la manera d’erosionar la seva credibilitat i, amb aquesta, també la del sistema.

Incongruència

Prioritat nacional i coherència són unes paraules recuperades per l’actuació política de María Guardiola Martín (Càceres, 5 de desembre del 1978).

Notícies relacionades

Els Comuns treballen per "implicar" immigrants en la seva campanya

L’Audiència diu haver convocat Pujol per evitar l’"edatisme"

Del nivell de congruència de la renovada presidenta de la Junta d’Extremadura parlen els arxius des de la negociació amb Vox per al seu primer mandat. I tot i que el llistat és llarg, destaca haver passat del "no puc deixar entrar al govern aquells que neguen la violència masclista, utilitzen el traç gruixut i deshumanitzen els immigrants" a subscriure un acord amb ells per esquivar els últims.

Podria ser que la senyora Guardiola fos lectora del poeta nord-americà Robert Frost i que hagués après d’ell la idea que "a la pista de tennis es jugarà a tennis, no a veure si les línies són rectes".