Les contradiccions de Judith Butler

Aquests dies, Judith Butler ha recollit el XIII Premi Internacional Catalunya. Per a moltes persones és una filòsofa de referència que, fins i tot, ha donat resposta a inquietuds de les seves vides. Però dins de l’àmbit en què jo, com a periodista, he estat, el de les dones maltractades per violència de gènere i sexual, la seva filosofia postestructuralista, en què gairebé tot és relatiu, no dona respostes a les necessitats que elles plantegen. 

Per a l’entrega del premi s’ha incidit en el «compromís cívic i polític per combatre tots els tipus de violències». He llegit algunes de les entrevistes que ha fet aquests dies i justament no condemna dos tipus de violències. Butler és considerada una de les teòriques d’un feminisme integrador, però he trobat a faltar mencions d’un feminisme que no s’oblidi de les més vulnerables, des de les nenes violades a Colòmbia, fins a les nenes venudes en matrimonis forçosos a l’Afganistan i el tràfic de dones en plena guerra d’Ucraïna.  

En una de les entrevistes a ‘El País’, la periodista pregunta a Butler sobre el «lloguer» de dones per gestar. Ella respon que aquesta opció i la prostitució són maneres de «guanyar-se la vida» i que «¿per què ens importa tant què facin els altres?». La periodista torna a preguntar si no creu que la seva valoració suposa augmentar la desigualtat de les dones més pobres, pregunta a la qual la filòsofa respon: «Pot ser que no hagi pensat prou en aquest assumpte. Però no em provoca el mateix horror que a d’altres».  

Cada persona té la seva perspectiva però, després de les experiències que he escoltat aquests anys, em produeixen esgarrifances unes declaracions tan frívoles. Horror és que per ser pobre gestis un nadó per a altres persones, que vingui una guerra i no puguis fugir del país perquè una empresa espera que donis a llum i que no li importi gens la teva vida. Horror és que diàriament uns bavosos et penetrin per on vulguin, sota l’amenaça dels teus proxenetes, amb qui has contret un deute. Horror és ensenyar a les generacions que les dones es compren.

Lerner deia a ‘La creación del patriarcado’ que aquest sistema arrenca amb la creació dels primers estats, amb l’explotació de la capacitat reproductiva i sexual de la dona. Les dones com a persones de segona. Ni tan sols segles posteriors han canviat aquesta mentalitat. Les paraules de Judith Butler recorden més a les tesis liberals de Milton Friedman que a les de la feminista Josephine Butler. La memòria històrica feminista és allà i des del sufragisme va quedar clar que la prostitució no era llibertat sexual.  

Notícies relacionades

Judith Butler: "Expressar idees ja es veu com una forma de terrorisme domèstic"

Testosterona antiprocés

Diu Butler que estem connectats i que per això el feminisme no fomenta l’individualisme. ¿On emmarquem, llavors, la frase de «per què ens importa tant què facin els altres»? És clar que importa, perquè no som ens aïllats. Les nostres decisions impacten en els altres. No és una qüestió de moral, sinó d’ètica i de drets. Fer negoci amb l’esclavitud, la venda d’òrgans, la prostitució i els ventres de lloguer és condemnar centenars de dones, la infància i persones més vulnerables a entregar-se per sobreviure, si ho aconsegueixen. Legitimar aquesta indústria criminal extorsiona el futur lliure de milers de dones pobres a qui no se’ls donen altres condicions de partida. El mateix Tribunal Suprem va exposar que l’esclavitud del segle XXI és als clubs de cites. Hi ha qüestions que no són relatives, sinó materials i inqüestionables.  

En el discurs, a més, Butler se centra sempre en la dona, però no en la demanda de l’home. ¿On és aquest feminisme integrador que aquí no reconeix ni la classe ni la raça com a factors que condemnen dones de les quals no es parla? Tot això és un exemple més de com es pot vendre un discurs feminista, anticapitalista o anticolonial però que, al final, recordi molt allò que el patriarcat fa segles que diu.