Fidel Pagés i l’epidural

Tot i que la lluita per controlar el dolor és tan antiga com l’ésser humà i els dolors de part han acompanyat les femelles de l’Homo sapiens des que existeix com a espècie, en poques ocasions aquesta lluita va estar dirigida específicament a alleujar-los. No obstant, les parteres han sigut les beneficiaries indirectes dels desastres de la guerra a l’anar disfrutant dels avenços en anestèsia que es feien per calmar el dolor dels soldats. La fita més rellevant va ser la guerra de Secessió americana, durant la qual es va realitzar un assaig clínic de substàncies, dosis i mètodes d’administració d’anestèsies de proporcions gegants.

Però la persona amb qui les mares tenim un deute de gratitud incommensurable és amb Fidel Pagés, un metge militar nascut a Osca el 1886, que va publicar el març de 1921 un article anomenat ‘Anestèsia metamèrica’, en què descrivia els efectes de l’anestèsia epidural. Hi explicava «la possibilitat que proporciona privar de sensibilitat un segment del cos, deixant les porcions que estan per sobre i per sota del segment medul·lar» i afegia «vaig fer la dissolució de 375 mg de novocaína en 25 cc de sèrum fisiològic, i vaig procedir a injectar-lo entre les vèrtebres lumbars segona i tercera. El resultat d’aquest intent ens va animar a continuar estudiant aquest mètode, que en clínica denominem d’anestèsia metamèrica».  

Malgrat la rellevància de la troballa, la seva mort als 37 anys i el fet que l’article no hagués sigut traduït, va fer que l’anestèsia metamèrica s’oblidés i es redescobrís pel cirurgià italià Achilles Dogliotti, que la va presentar com un descobriment propi al Congrés de la Societat Internacional de Cirurgia, celebrat precisament a Madrid el 1932. Aquest oblit va ser corregit aquell mateix any pel cirurgià argentí Alberto Gutiérrez, usuari d’aquesta anestèsia des de 1929, que va reivindicar en un article Fidel Pagés com al seu autèntic descobridor; a partir de llavors l’aragonès va ser reconegut per la comunitat científic internacional, inclòs Dogliotti, com l’autèntic descobridor d’aquest tipus d’anestèsia.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Fidel Pagés va estudiar la carrera de medicina a Saragossa i, després de llicenciar-se, va ingressar en la Sanitat Militar, on una de les seves primeres destinacions va ser l’Hospital Militar de Melilla. Pel seu coneixement del francès i l’alemany, va ser elegit per supervisar els camps de presoners d’Àustria-Hongria durant la Primera Guerra Mundial i poc després va fundar la Revista Espanyola de Cirurgia. El desastre d’Annual el va sorprendre treballant a l’Hospital de Melilla, on coordinava els serveis quirúrgics. Com els havia passat als seus col·legues durant la guerra de Secessió, els patiments dels soldats i la falta de recursos mèdics el van portar a investigar mètodes alternatius i eficients per calmar el dolor de manera ràpida i segura; així va ser com va desenvolupar l’anestèsia epidural. Va començar a aplicar-se en obstetrícia el 1935, ja que alleuja el dolor durant el part sense alterar la resta de les funcions fisiològiques de la partera. Avui es fa servir, a més, en intervencions en cames, pelvis i genitals. 

Tot i que el dolor és un dels principals mecanismes d’alerta i defensa del cos humà, les dones que hem nascut a la part afortunada del món podem tenir uns parts relativament suportables gràcies, entre altres coses, als descobriments del doctor Pagés. Una manera de mostrar el nostre agraïment és treballar perquè les nostres germanes que han nascut en països on encara no hi ha una atenció perinatal de qualitat, puguin escapar també de la maledicció bíblica de pariràs els teus fills amb dolor.