¿On és el liti?

Però el liti té una altra aplicació més recent i coneguda: és molt útil com a ànode (elèctrode negatiu) en bateries d’un sol ús, a causa de la seva lleugeresa i elevat i negatiu potencial de reducció, per la qual cosa hi és present des de fa més de trenta anys. La demanda creixent de fonts d’energia portàtils va fer que, a partir de la dècada del 1990, es desenvolupessin bateries recarregables de liti, que avui són universalment utilitzades als telèfons mòbils, les càmeres i altres dispositius electrònics. Per l’optimització dels processos implicats en aquests dispositius el nord-americà J. B. Goodenough, el britànic S. Whittingham i el japonès A. Yoshino van rebre el Premi Nobel de Química el 2019. 

A la bateria recarregable més utilitzada, el catió liti es desplaça entre un càtode d’òxid de cobalt i un ànode de grafit a través d’un polímer conductor. El catió Li+ guanya un electró al càtode i es converteix en Li0; per fer-ho necessita energia, perquè és un procés no espontani, una mica costa amunt. A l’ànode perd aquest electró formant de nou Li+ en un procés espontani en el qual s’allibera energia. L’èxit de les bateries de liti es deu que tenen una alta densitat d’energia, és a dir, poden emmagatzemar molta energia per gram, i que el procés de descàrrega i recàrrega pot realitzar-se un elevadíssim nombre de vegades. Per això, les bateries recarregables de liti es van plantejar com l’alternativa natural als motors de combustió interna, responsables de més d’un quart de les emissions de CO₂ totals, dels vehicles de transport.

Això va fer que l’equilibri entre oferta i demanda de liti, estable durant dècades, saltés pels aires, ja que la bateria d’un sol cotxe elèctric requereix més de deu quilograms de liti, quantitat milers de vegades superior a la de qualsevol dispositiu electrònic que utilitzi bateries recarregables. L’increment en la demanda de liti ha fet que el seu preu hagi augmentat més d’un sis-cents per cent des de començaments d’any. Aquesta alça de preus encara no ha tocat sostre, però el que és greu és que la capacitat de producció de liti a escala mundial no sembla ser suficient per satisfer tota la demanda. 

Notícies relacionades

Nobel de Química per al desenvolupament de les bateries d'ió liti

Què és el liti, l’‘or del segle XXI’ que podria haver precipitat la guerra Ucraïna-Rússia

Actualment, el primer productor de liti del món és Austràlia, país que té grans reserves. Segons l’institut geològic nord-americà, un 60% de les reserves del món són en el triangle del liti de Sud-amèrica, que inclou l’Argentina, Xile i Bolívia. D’altra banda, càlculs recents de científics ucraïnesos indiquen que a la part oriental d’aquest país, l’ocupada per Rússia, s’hi podrien trobar les reserves de liti més grans del món. No obstant, el país que controla la majoria de les instal·lacions de processament de liti i produeix dos terços de les bateries de liti que es fan servir al món és la Xina, entre altres coses perquè empreses franceses, japoneses i franceses li van transferir la seva propietat intel·lectual en aquest tema. El processat de liti es realitza fora de les fronteres d’Europa, els Estats Units i el Japó perquè l’extracció d’aquest metall és especialment contaminant. Per exemple, es necessiten més de dos milions de litres d’aigua per processar una sola tona de metall; a més, aquest procés genera bòrax, manganès i potassi, residus que contaminen les fonts d’aigua. 

En vista d’aquestes dades és evident que la lluita contra el canvi climàtic no pot limitar-se a substituir els motors de gasolina o gasoil per motors elèctrics. Hi ha d’haver una modificació molt més profunda que impliqui canvis en els hàbits de consum i un estudi científic i geopolític global dels processos implicats en les noves fonts d’energia, així com de les matèries primeres que necessiten, el seu processat i la seva reutilització.