La nota | Article de Joan Tapia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Tant d’anar el càntir...
Pedro Sánchez ha tirat endavant el decret de mesures econòmiques, però amb una majoria massa estreta per afrontar la crisi que s’acosta
El decret llei de mesures contra la crisi ha sigut convalidat per l’estret marge de 176 vots a favor i 172 en contra. És una bona notícia perquè les mesures –unes més efectives que altres– són urgents. I les expectatives econòmiques són preocupants. Dijous es va saber que l’economia americana –que creixia el 6,4% a l’acabar-se el 2021– ha caigut un 1,4% en el primer trimestre. I el BCE acaba de publicar un estudi per justificar el seu greu error sobre la inflació. L’objectiu és el 2% i ja està en el 7,4%. La disculpa: el preu del gas, agreujat per la guerra d’Ucraïna, i que la Fed (el banc central americà) tampoc la va encertar.
No es tracta d’afusellar culpables perquè els més doctes economistes europeus i americans s’han equivocat, però el que no tindria perdó de Déu és no prendre bona nota de la gran incertesa i l’amenaça de la inflació que a Espanya –malgrat que ha baixat el 8,3% a l’abril– és superior a la mitjana europea. I si no hi ha un miracle, seran necessàries més mesures –més aviat no populars– perquè el BCE deixa de comprar a l’estiu deute dels estats, que és el que ha permès els programes de despesa pública contra la crisi.
Amb aquest panorama, el 176 a 172 és un fracàs. Pedro Sánchez ho sap, perquè va dir voler un gran pacte transversal i no l’ha aconseguit. Els seus partidaris diuen que ha tornat a sobreviure malgrat les noves complicacions (el CNI). Ja al febrer la reforma laboral només es va aprovar per l’error d’un diputat del PP. Sánchez segueix, mentre que els seus contraris en les eleccions del 2019 –Pablo Casado, Albert Rivera i Pablo Iglesias– han desaparegut... o són tertulians. És veritat, però Sánchez no ha d’oblidar la vella dita «tant d’anar el càntir a la font que s’acaba trencant».
I ell ha de continuar demanant molts avals parlamentaris. Necessitarà menys maniobres i més empatia i capacitat de convicció. El ministre Bolaños va fer ahir un discurs més sobri i coherent. És normal que el Govern no acceptés totes les propostes, algunes de molt discutibles, de Núñez Feijóo, però ¿ni negociar-les? El nou líder de la dreta –que és més governant que tribú a l’estil Casado– no es mereixia que la ministra d’Hisenda esperés a l’últim dia per contactar amb Juan Bravo, el responsable econòmic del PP.
I tampoc és lògic no acceptar que el decret llei es tramiti com a projecte de llei –que es puguin introduir canvis i millores– fins a 12 hores abans del debat del Congrés. No és qüestió de grans coalicions, ni tan sols de l’útil pont entre els dos grans partits, sinó de constatar que és absurd demanar amb grans paraules uns nous pactes de la Moncloa i després negar-se a negociar res.
D’altra banda, el pacte PSOE-Podem i l’anomenada majoria de la investidura donen repetits signes d’esgotament. Ahir Sánchez va aconseguir més vots (176) que en la seva investidura (167), però les bronques són el pa nostre de cada dia i el clima és un altre.
Notícies relacionadesAnem a Catalunya. L’escàndol de les escoltes del CNI és molt seriós, però la crisi econòmica és un altre negociat. Ahir els 11 diputats nacionalistes bascos (6 del PNB i 5 de Bildu) van convalidar el decret perquè –Merche Aizpurua ‘dixit’– saben prioritzar. Dels nacionalistes catalans, només 5, encapçalats per Ferran Bel, de l’antiga CDC, ho van fer. En contra van votar els altres 19 (13 d’ERC, 4 de Junts i 2 de la CUP). Després algú no entén que el nacionalisme basc tingui a Madrid més cartell que el català.
¿Els «etarres», com els desqualifica la dreta, mercadegen avui millor que els successors de Pujol i Tarradellas?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
