Anàlisi

Hem de parlar de Frenkie

1
Es llegeix en minuts
Hem de parlar de Frenkie

JORDI COTRINA

El gener del 2019, Frenkie de Jong semblava un futbolista dissenyat pels déus per triomfar al FC Barcelona. Ho tenia tot: pedigrí (parlem d’un centrecampista de l’escola holandesa que va triomfar al Johan Cruyff Arena), talent, elegància, polivalència, joventut i fins i tot bones maneres. Dos mesos després que Josep Maria Bartomeu s’assegurés la seva contractació per 75 milions d’euros més variables en una de les poques operacions de l’anterior junta directiva que en el seu moment ningú va considerar oportú censurar, el prodigiós Frenkie es va convertir definitivament en el nòvio del barcelonisme al liderar aquell Ajax que va assaltar el Santiago Bernabéu (1-4) i va deixar al Reial Madrid fora de la Lliga de Campions. Llavors, l’avenir de De Jong generava un rar consens al planeta futbol: en un termini no superior a tres anys, estava cridat a ser un dels centrecampistes més dominants d’Europa.

Notícies relacionades

Però ai, han passat aquells tres anys i el desitjat Frenkie s’ha transformat en un personatge de Scott Fitzgerald, aquell novel·lista dipsòman que va dir: «Mostra’m un heroi i t’escriuré una tragèdia». Als seus 25 anys, edat en què als futbolistes se’ls suposa una certa plenitud, el neerlandès és la turmentada víctima d’una promesa mai complerta que es veu arrossegada cap al passat com aquests bots que remen contra el corrent en el passatge final d’‘El gran Gatsby’. El seu tètric partit de l’altre dia contra el Cadis va ser l’enèsim capítol d’una llarga i dolorosa decepció sobre la qual no sembla assenyat continuar guardant silenci.

«Mai culpo el fracàs –hi ha massa situacions complicades en la vida–, però soc absolutament despietat amb la falta d’esforç», va escriure Scott Fitzgerald en una carta dirigida a la seva filla Frances. Arribats a aquest punt, en el qual a la falta d’encert se li comença a sumar una indolència bastant alarmant, l’únic argument que sembla justificar la continuïtat de De Jong al Barça és la por que tot allò que un dia vam creure intuir s’acabi fent realitat amb una samarreta que no sigui la blaugrana. Això sí que seria una tragèdia devastadora.