Laporta necessita ajudar-se una miqueta

La flaccidesa esportiva coincideix amb l’atabalament de la institució davant la indignació per la pèssima gestió de les entrades del dia de l’Eintracht. Joan Laporta va fer dues intervencions tan ràpides com incompletes que obligaven a fer una roda de premsa formal. Quan les coses van de mal borràs, s’aconsella donar la manguera al mandatari i que el seu carisma i retòrica apaguin el foc, però aquesta vegada la tàctica va fallar. Fins i tot amb tres intents.  

En la tercera compareixença va dividir les explicacions amb els responsables de màrqueting i seguretat, tot i que el pes va correspondre a un Laportaque no va tenir la persuasió de sempre. Segurament perquè no hi ha defensa plausible a una gestió que va fallar amb estrèpit per inacció i per falta de previsió, com si la invasió de 30.000 seguidors alemanys campant per la ciutat no fos una sirena d’alerta prou sorollosa. Estranya que es pugui pensar que 30.000 persones es paguessin un bitllet d’avió i una nit d’hotel sense disposar d’una entrada a la butxaca. Estranya, però en el club es va preferir pensar així. Amb raó es va veure desbordat l’esquema de seguretat a l’Estadi.

Curt d’autocrítica

Laporta va flaquejar en la seva defensa, curt d’autocrítica i fluid a l’hora de repartir culpes al soci, als turoperadors i fins i tot a l’anterior directiva, que, tot sigui dit, va convertir en un assumpte primordial la lluita contra la falsificació d’entrades i les màfies de la revenda. És una lluita complexa i desigual que s’arrossega des de temps immemorials. A més, a l’abonat trampós o sempre absent mai se l’ha volgut importunar en excés més enllà d’alguns casos individuals que han acabat als tribunals. Sempre s’acaba necessitant el seu vot en una ocasió o altra.

Veurem si el sistema de les entrades nominals i digitals promulgades ara serà una solució eficaç per no tornar a convertir el Camp Nou en una oktoberfest. Dels errors se n’aprèn i Laporta és llest, i es pot suposar que encara gaudeix del favor majoritari del soci. 

Les amistats

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El Barça, aquesta gran empresa familiar que dirigeix amb inqüestionable dedicació i sota el principi rector del seu instint, necessita que la inspiració no li falli a falta dels millors al seu costat. S'ho posa difícil a ell mateix el president quan prescindeix d’un director general acreditat i s’envolta abans de res de persones de qui admira el sentit de l’amistat més que els mèrits professionals.

Vindria a ser el cas, el més recent, del nou fitxatge per dirigir l’àrea de scouting de futbol internacional, Paulo Araujo, sense cap currículum en la matèria però pel que sembla amic de Deco. Laporta necessita ajudar-se una miqueta més. I improvisar menys. Alguna tempesta s’estalviaria.