L’herència infinita

¿Fins quan pot ser una herència responsable de tot el que passi al Barça? És evident que en l’àmbit econòmic i esportiu el club ha quedat al caire de l’abisme després del mandat de Bartomeu. Però també és veritat que ja fa més d’un any que Laporta va prendre possessió del càrrec i comença a ser l’hora d’admetre com a propis segons quins contratemps.

De la mateixa manera que en el camí del femení arrencava d’una excel·lent base, però passa a ser mèrit seu haver sabut donar un nou impuls, també ha tingut prou temps per actuar sobre el model de negoci del club si així ho considerava oportú.

No és fàcil renunciar a 70 milions

El que va passar contra l’Eintracht –a part de la nul·la reacció d’un Departament de Seguretat que no es va heretar– és la culminació d’un model que necessita que el Camp Nou sigui una font d’ingressos molt important en venda d’entrades.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Més enllà dels abonats que aquest any van demanar l’excedència, fa anys que mitjançant el sistema del Seient Lliure, el club disposa d’una mitjana de 30.000 entrades per partit que rendibilitza gustosament en un mercat de turistes disposats a pagar quantitats desorbitades inassumibles per qui viu aquí.

A aquesta junta no els va molestar el sistema quan ja nombrosos italians i turcs es van barrejar amb l’afició local contra el Nàpols i el Galatasaray. I no els culpo, no és fàcil renunciar a 70 milions anuals quan a més vas necessitat. El Barça vol mantenir els privilegis dels socis, però ha d’ingressar com una multinacional. I aquí és on es produeixen les tensions: entre el que el Barça vol ser i el que pot ser.