La fi de les mascaretes, la ficció i els temps que vivim

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

19 de d’abril del 2022. 13:55

0 Comentaris

Hi ha ficcions a través de les quals som capaços de percebre el batec d’un temps. Reflecteixen costums i formes de vida. No parlo només de les postures morals dels protagonistes, de les seves relacions, sinó d’allò que fan mentre no fan res d’especial que intervingui en el desenvolupament de la trama. Parlo del que mengen, de com caminen pels carrers, de com es troben amb els amics. Tinc la sospita que aquests 700 dies (més o menys) que hem dut mascareta a tot arreu no han quedat prou retratats en l’univers de la literatura i el cinema. És com si la mascareta fes nosa. No estic en condicions de fer una anàlisi acurada i estic segur que hi deu haver casos en els quals posar-se la mascareta (o treure-la) es deuen haver convertit en l’excusa d’una intensa relació sexual. Segur que sí, però mantinc la idea que el complement facial que ens ha acompanyat fins avui en general ha estat absent de les històries. I a fe que conté una gran quantitat d’informació sobre com som i com ens enfrontem als designis del destí. Quina classe de mascareta dúiem, com la guardàvem, com ens acompanyava, com ens amagàvem rere la seva barrera, com somrèiem, com miràvem els altres. Un dia, amb calma, n’haurem de parlar.