Apunt

Lògic, logística a Nissan

El futur dels terrenys de la firma automobilística no passa només per la indústria

1
Es llegeix en minuts
vista-area-planta-nissan-zona-franca-source

vista-area-planta-nissan-zona-franca-source

Hi ha qui tem que l’obcecació perquè als terrenys de Nissan s’hi ubiquin una o diverses indústries acabi per ser un fiasco per no obrir el focus a altres activitats. Els 500.000 metres quadrats que ocupa l’antiga fàbrica a la Zona Franca de Barcelona són molts metres.

I després de retirar-se el gegant xinès Great Wall de la pugna per aquest espai, les coses no han quedat gaire clares i serà difícil que algú ompli tota la superfície, a la qual cal sumar les de Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca, només amb una indústria o algunes.

A la catalana Silence, controlada actualment per Acciona, s’hi ha sumat la consultora QEV, amb un projecte d’acoblament de camionetes i busos elèctrics amb la marca Zeroid, que ha deixat en l’aire algunes incògnites sobre el seu finançament. I tot això quan s’acosta el segon aniversari de l’anunci del tancament de la planta, que es va materialitzar el 31 de desembre.

No és estrany que h ihagi ansietat entre els empleats de Nissan que esperen el resultat dels treballs de la taula de reindustrialització, que determinaran el seu futur.

Notícies relacionades

En aquest context entra en joc la logística. No és un plat de gust per als sindicats, que insisteixen, com les administracions, a atorgar el màxim pes a la indústria, però també pot ser generadora d’ocupació. Es calcula que cada 100 metres quadrats dedicats a aquesta activitat, que també pot ser afegit de valor, generen una ocupació, segons fonts coneixedores del sector. Ja hi ha moltes empreses interessades.

Hi ha possibilitats de tot tipus. I, en especial, en el camp de la logística, donat l’auge del comerç ‘online’. La zona on hi ha els terrenys de Nissan podria ser un pol molt destacat d’aquesta activitat atesa la seva proximitat amb el port de Barcelona, fet que permetria combinar transport marítim amb ferroviari. I això sense necessitat d’excloure la indústria. No s’han de posar tants límits, perquè del que es tracta és de generar el màxim d’ocupació. Amb indústria i, lògicament, amb logística.