06 jul 2020

Anar al contingut

Tancament històric

Nissan tanca les seves fàbriques a Catalunya

La firma automobilística avança als treballadors la seva decisió de tancar les factories de la Zona Franca, Montacada i Reixac i Sant Andreu

La clausura de les fàbriques deixa sense feina prop de 20.000 persones, entre llocs de treball directes i indirectes, i Àvila i Cantàbria passaran a Renault

X. Pérez / G. Ubieto

Nissan ha anunciat públicament la seva intenció de tancar les seves plantes a CatalunyaCent anys de la història de l’automoció a Espanya queden enterrats després de la comunicació arribada des del Japó. La firma automobilística tancarà les seves factories de Zona FrancaMontcada i Reixac i Sant Andreu i deixarà sense feina els 3.000 treballadors que fins ara hi treballaven. Així ho ha fet públic en la roda de premsa de presentació dels seus resultats de l’exercici del 2019. Els acomiadaments poden acabar elevant-se entorn dels 20.000, tenint en compte l’impacte del tancament sobre les companyies de components i serveis que han treballat fins ara per assortir el gegant nipó.

El procés de tancament serà progressiu i s’estendrà fins al desembre d’aquest 2020, segons han afirmat fonts sindicals. El tancament de les factories catalanes, segons càlculs del Ministeri d’Indústria, pot costar a Nissan uns 1.000 milions d’euros, entre liquidacions i indemnitzacions contractuals a proveïdors.

De fet, ahir mateix, ja es va apuntalar aquesta opció després de conèixer-se els nous plans de producció i comercials de l’Aliança de Nissan amb Renault i Mitsubishi. La concentració geogràfica dels socis i l’atribució de segments de producte a cada marca va deixar Barcelona i Espanya amb molt poques possibilitats com ja avançava El Periódico. El Govern convocarà en els pròxims dies la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca i les centrals sindicals per analitzar conjuntament la situació i estudiar diferents escenaris de futur.

Nissan ha comunicat la seva decisió als representants dels treballadors aquest dijous al matí, poques hores abans de l’anunci oficial a la premsa. Previst aquest a partir de les 10 del matí (hora barcelonina), en la presentació de resultats de l’exercici del 2019. Queda per resoldre la continuïtat dels gairebé 1.000 empleats que operen a les factories d’Àvila  Cantàbria, que podrien integrar-se a la cadena de distribució de les plantes franceses de Renault. Doncs serà el soci de la no sempre ben avinguda aliança el que es quedi amb la quota del mercat europeu. 

Feia mesos que el soroll de sabres sonava i el signe de l’anunci oficial no ha sigut una sorpresa per a més d’un. La baixa producció, el degoteig de models que eren reassignats per l’aliança Renault-Nissan a altres plantes del grup (o que desapareixien, com el Pulsar) i 10 anys sense inversions de pes a les factories catalanes auguraven el final confirmat aquest dijous des del Japó. 

La companyia ja va evitar el maig de l’any passat, durant la negociació de l’últim expedient de regulació d’ocupació (ero), i que es va saldar amb 600 prejubilacions, oferir als treballadors garanties sòlides de futur. La crisi de la Covid-19 ha accelerat el que fa temps estava sent la crònica d’una mort anunciada. 

La sentència amb el coronavirus

L’emergència sanitària ha precipitat la reestructuració global de l’aliança Renault-Nissan, que des de fa anys ha anat buidant a poc a poc les plantes a Catalunya. La producció de la Zona Franca, abans la ‘nena maca’ dels nipons a Europa i el segon motor de l’automoció a Espanya (amb la Seat), operava al 20% de la seva capacitat abans de la pandèmia. 

Les fàbriques catalanes actualment només tenen assignats tres models (eNV200, Nissan Navara i Renault Alaskan), tenint en compte que el Mercedes Clase X deixarà de produir-se aquest mateix mes. Seran els últims, segons han comunicat la direcció aquest dijous als sindicats, i posaran fi així a 100 anys d’història de l’automoció a Espanya. Doncs la decisió de l’actual conseller delegat de Nissan, Makoto Uchida, posa fi al que va començar a Cadis el 1920. De la mà de Ford va néixer Motor Ibérica i de la mà de Nissan (propietari des del 1980) s’acaba a Barcelona.

El futur

Ara s’obren alternatives i especulacions. El futur de la planta de Zona Franca passava per una especialització, concretament en l’electrificació. Cavall de batalla de les automobilístiques. També hi ha la possibilitat d’una proposta de la Xina, una cosa que s’ha estat buscant també a nivell institucional, però que des de l’Aliança Renault-Nissan no estarien disposats a acceptar ja que obriria les portes el gegant asiàtic a Europa. També s’obre l’opció de treballar per a una altra marca o, fins i tot, allotjar alguna de les noves empreses catalanes de mobilitat elèctrica en eclosió.

Nissan abandona el continent europeu, però la seva planta de Sunderland continuarà en actiu. Uchida ha anunciat que la fàbrica del Regne Unit mantindrà la seva activitat i no es veurà afectada per la retallada del 20% en la producció mundial de la firma.

Frank Torres pilotarà el desmantellament de la Zona Franca

El tancament de la planta de Barcelona tindrà un vell conegut per a la marca ja que Frank Torres, qui va ser director d’operacions de Nissan, serà la persona designada per ultimar els detalls de l’operació. Amb ell com a responsable de la planta de la Zona Franca el 2011 es van adjudicar els últims models estrella com la Nissan eNV200 i el Nissan Pulsar. El primer model se n’anirà a la planta de Mauberge a França, mentre que el segon va deixar de fabricar-se l’any passat.

Després d’entrar a Motor Ibérica com a analista d’enginyeria el 2007, el 2011 va ser erigit director general de la filial, amb la qual cosa va passar a ser el màxim responsable del centre de la Zona Franca. Torres va abandonar Nissan Espanya per entrar a Nissan Europa i el 2019 va passar a ocupar-se de dirigir les operacions de Nissan a Rússia. Ara ha sigut reclamat per la matriu per ocupar-se de les negociacions, i ha deixat Genis Alonso, actual director de Nissan Motor Ibérica, en un segon pla.