A contrallum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’esport suavitza
COMPETICIÓ.La carrera de bicicletes es realitza amb aparells estàtics. /
Em trobo al parc gent que creu que camina de pressa, però camina amb ansietat. L’ansietat i la pressa no són el mateix, tot i que s’assemblen. Ho sé perquè jo mateix acostumo a caminar amb ansietat convençut d’estar caminant de pressa. No sé gaire bé què significa «fer càrdio», excepte que per fer-ho has de forçar una mica el cor. Per a això has de moure’t ràpid, has d’aconseguir que augmentin les pulsacions, has de suar. Jo torno a casa suant, no sé si per l’esforç o per l’angoixa. Vivim una època confusa en què s’ha esborrat la frontera entre l’activitat i la hiperactivitat.
Ara mateix soc al parc, caminant amb ansietat, tot i que qualsevol diria que camino de pressa. M’atrapa un veí que surt a la mateixa hora i em pregunta si podem anar junts. Li dic que sí, és clar, què li he de dir. I agafa el meu ritme, que és molt accelerat. La meva idea és que es rendeixi i que em deixi sol amb els meus pensaments suïcides, però el paio és dur. Es veu que també està ansiós, l’hi noto en la respiració i en la manera desordenada de moure les cames. Al principi anem en silenci, però de seguida es posa a parlar entretalladament. Diu que té una preocupació que no el deixa dormir.
–No dormis –li dic.
–¿Com dius?
–Dic que és més fàcil no dormir que treure’s una preocupació, i jo trio sempre el més fàcil. El que és difícil no té solució.
L’home no esperava aquesta resposta. Jo tampoc. Les meves respostes no sempre són meves. Aquesta pertany a un company de la facultat que era molt càustic. Es va morir l’any passat damunt la bicicleta estàtica del gimnàs del seu barri. Es treia els nervis pedalant com un boig. Hi ha moltes coses que semblen meves, però que són d’altres. Soc com un receptor de frases que navega per l’espai i que em penetra misteriosament. El meu veí s’ha despenjat. La meva angoixa és molt superior a la seva. És probable que per competir en uns Jocs Olímpics, a més d’estar preparat físicament, hagis de tenir uns nivells d’ansietat alts. L’esport és bo perquè la suavitza.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
