Recessió: fals positiu

Quan passa el contrari, es diu que la corba d’interès s’ha invertit i això s’interpreta com un indicador primerenc de risc de recessió. D’alguna manera, uns tipus d’interès més grans a curt termini podrien estar reflectint que, com que els inversors veuen una frenada pròxima en l’economia, l’Estat només pot atraure’ls amb uns tipus d’interès alts. Tot i que la història ha demostrat que aquest indicador no és infal·lible, el cert és que quan la corba de tipus s’inverteix, una llumeta vermella s’encén a la bola de vidre dels economistes. Fins i tot en aquest moment, ara que hi ha sobrades raons per interpretar el senyal com un «fals positiu».

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La disquisició ve a tomb perquè en els últims dies s’ha encès aquesta alarma als Estats Units. Els tipus d’interès a dos anys s’han situat per sobre dels del bo a 10 anys, per primera vegada des de 2019. El senyal és massa dèbil, però ha sigut suficient per elevar al 25% les probabilitats d’incórrer en una recessió als EUA i al 33% al món. El debat està instal·lat, però el Fons Monetari Internacional (FMI) ha intervingut per assenyalar que és massa aviat per parlar sobre aquest risc als EUA. A més, no s’ha de perdre de vista que el curt termini sens dubte reflecteix el procés de pujades de tipus d’interès emprès per la Reserva Federal per frenar la inflació. Amb aquesta raó n’hi podria haver prou per explicar que la corba de tipus s’hagi invertit als EUA sense caure en negres auguris. Almenys de moment.

Hi ha qui veu més risc en la zona euro. El Bundesbank no va descartar al febrer que Alemanya ja estigui travessant una recessió –transitòria, això sí (dos trimestres consecutius amb caiguda de PIB)–, per la crisi de subministraments. I això era abans de la guerra a Ucraïna.