Article d’Álex Sàlmon Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El ‘trompe-l’oeil’ de la llengua

La llengua feble és el català. No obstant, és la que ha tingut tots els recursos de l’Administració catalana

1
Es llegeix en minuts
El ‘trompe-l’oeil’ de la llengua

JOAN CORTADELLAS

Diverses exposicions han tornat a posar de moda l’art del ‘trompe-l’oeil’. El vocable és precís, tot i que necessiti dues paraules: ‘trampa’ i ‘ull’ en francès. Si la visual de la nostra mirada és un engany, la nostra percepció de la realitat també ho serà. Una altra qüestió és que alguns vulguin viure en aquest engany. Hi ha una paradoxa en aquest art. El seu hiperrealisme persegueix el contrari. O sigui, mentir amb el real. 

En qüestions de política lingüística ocorre el mateix. Catalunya és una societat bilingüe que pretén conviure a l’escola com si només existís una llengua pròpia. Un sola. I això és un ‘trompe-l’oeil’. Només cal sentir el carrer.

Les declaracions polítiques des de finals dels 90, no abans, han transmès dues idees força que no són exactes. Una, que l’escola catalana té la seva força en l’idioma en què s’imparteixen les assignatures; l’altra, que gràcies al català les aules no tenen diferències socials. 

La primera idea, si es desenvolupa una mica, no té sentit pedagògic. Com si pel sol fet de formar-te en la llengua de Pompeu, el Nobel estigués a l’abast de la mà. La segona, s’inspira en el lideratge de Marta Mata que va treballar perquè no existissin dues línies educatives, com sí que ocorria al País Basc. Però va ser la supressió de les dues línies, no la immersió, la que va facilitar una societat integral i igualitària. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

El ‘trompe-l’oeil’ de la llengua ens retrata una realitat on la denominada «llengua pròpia» es limita al català. I això no és exacte. I justament aquest autoengany ha provocat que, des del decret d’immersió lingüística de 1992, passant per la llei de 1998, la realitat del català a l’escola no hagi arribat als seus objectius finals.

No és la primera vegada que ho escric. La llengua feble és el català. No obstant, és la que ha tingut tots els recursos de l’Administració catalana. No era l’esperat, tot i que els esforços hagin sigut intensos, intensius i d’immersió. ¡Quin problema!