El testimoni d’una mestra: «Necessitem més recursos per afrontar tants canvis»

El dèficit de recursos educatius, especialment a l’escola pública, és un mal endèmic des de fa molt temps, explica la docent. En l’educació primària hi ha hagut progressos en els últims anys, principalment en la metodologia de l’aprenentatge, molt més centrada en l’avenç de l’alumne. La Josep Carner és pionera a Badalona en aquesta nova metodologia, en què els alumnes aprenen a través de projectes i es busca la resposta curiosa de l’alumne per anar avançant en els coneixements. Aquesta proposta educativa, que a poc a poc es va estenent a la resta d’escoles del territori, dona bons resultats, però la falta de recursos a les aules dificulta les millores. «Les escoles tenim clar quina és la mirada del segle XXI i ens estem centrant en com els alumnes han d’aprendre i en com s’enfoquen les avaluacions perquè s’adquireixin els coneixements que marca el currículum, però si l’esforç que fem per aconseguir avenços no ve acompanyat de recursos de les institucions no podem fer-hi més», explica Teresa Vivancos. «La prioritat sempre han de ser els alumnes, satisfer les seves necessitats i garantir que puguin tenir una educació de qualitat, i invertir aquests recursos estudiant també els contextos de cada escola», afegeix.

La inclusiva

La falta de recursos, a més, xoca frontalment amb el decret d’escola inclusiva, que proposa habilitar totes les aules per acollir alumnes amb necessitats especials. Vivancos insisteix que aquesta proposta no es pot portar a terme sense un augment en els recursos econòmics, ja que no es pot oferir l’atenció idònia als alumnes si no hi ha un reforç. «L’escola inclusiva requereix de professionals externs i especialment d’un suport intensiu d’escolarització inclusiva (SIEI), que són unitats d’atenció educativa especial», comenta. «En el nostre cas se’ns fa molt difícil acollir tots aquests alumnes sense reforços addicionals, ja que som en un barri socialment complicat, amb ràtios molt altes i treballem amb nens que no sempre provenen d’un entorn favorable», afegeix. Cal mirar les necessitats socioestructurals de cada escola», afegeix.

Notícies relacionades

El País Valencià no va trucar a 90.000 dones que s’haurien d’haver fet una mamografia el 2024

Perfil de les addiccions: l’alcohol és la substància més consumida entre les dones, seguida de la cocaïna

Vivancos també explica la importància de recuperar la sisena hora, eliminada el 2011 per la Generalitat, als centres públics i als barris desfavorits per tal de donar més oportunitats als nens que provenen de contextos socials i econòmics complicats. «La sisena hora a les escoles públiques és necessària. En centres ubicats en barris desfavorits és necessari que es destinin recursos a l’educació dels nens, perquè això augmenta les oportunitats dels alumnes i equipara la pública amb la concertada. La clau és posar els alumnes al centre», indica.

Sobre la immersió lingüística, la directora de l’escola badalonina recorda que la comunitat educativa reclama un sistema, que assegura, funciona des de fa molts anys i, a més, funciona bé. Vivancos recalca la importància de la immersió lingüística a les escoles públiques i la necessitat de mantenir el sistema com fins ara. «Els voltants de Barcelona necessiten la immersió a les escoles, perquè els alumnes cada vegada parlen pitjor català. Nosaltres som en un barri multicultural, on els alumnes no parlen català fora de l’escola. Molts d’ells perden l’idioma quan no el practiquen, i això ho hem vist quan vam recuperar les classes presencials el setembre del 2020. Cal entendre que el territori de Catalunya és molt divers i que en zones tan multiculturals com Badalona, Barcelona i Santa Coloma és necessari protegir la nostra llengua a les escoles, que, a més, ens dona riquesa cultural», sentencia la directora.