La besllum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Recompondre la cadena
Hi ha una logística de les idees com hi ha una logística dels productes d’alimentació. La que primer es va trencar entre nosaltres va ser la de les idees, que no es transporta en camions, sinó que arriba als contribuents a través de canals invisibles molt lligats a l’educació
Hi ha desproveïment de productes frescos al supermercat, però hi ha sobretot desproveïment d’idees a la plaça pública. Està trencada la cadena de distribució de les idees, cosa que no és estranya atesa la situació de conflicte moral i penúria econòmica en la qual xipollegem. A l’estació d’Atocha, de Madrid, hi ha dos tipus de lavabos públics: un de pagament i un altre de gratuït. El de pagament costa uns cèntims i es manté impecable; el gratuït sol estar brut. El primer l’explota una companyia holandesa a través d’una concessió d’Adif (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries), empresa pública dependent del ministeri de Transports. Si vas de l’un a l’altre (es troben a prop), en algun punt del recorregut apreciaràs el tall de la cadena de distribució de les idees. T’adonaràs llavors que l’Estat s’odia a si mateix. Com a conseqüència d’aquest odi, es privatitza tot, incloent-hi el pipí.
Entretots
A l’Estat no li costaria res mantenir nets els lavabos d’Atocha. Podria fer-ho, a més, amb la col·laboració dels ciutadans, però l’opinió que l’Estat té dels ciutadans és pitjor que la que té de si mateix. En l’època en què Rudolf Giuliani era alcalde de Nova York, el metro de la ciutat era molt brut. El problema es va arreglar en uns mesos, netejant-lo a fons primer i sol·licitant després als usuaris que contribuïssin a mantenir-lo net. Significa que quan tu vas per un carrer on no hi ha papers a terra, reprimeixes la temptació de llençar-hi el del teu entrepà. Quan vas per una avinguda on ningú escup, tampoc tu ho fas. Quan et trobes un lavabo impecable, tendeixes a deixar-lo com estava. No dic que sigui fàcil; dic que cal posar fil a l’agulla.
Hi ha una logística de les idees com hi ha una logística dels productes d’alimentació. La que primer es va trencar entre nosaltres va ser la de les idees, que no es transporta en camions, sinó que arriba als contribuents a través de canals invisibles molt lligats a l’educació. Un Estat en fallida moral s’hauria de preguntar per l’opinió que té de si mateix i de les dones i homes que el componen. Per aquí es podria començar a recompondre la cadena.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
