La guerra i com explicar la realitat sense caure en el sentimentalisme

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

23 de de març del 2022. 22:14

0 Comentaris

Llegim cada dia comunicats de guerra –el dolor, la sang, les bombes, les ciutats devastades– i també intents d’explicació d’un conflicte que s’enfonsa en les arrels obscures de la història, de la religió, de la turbulència patriòtica. I després, tenim l’aproximació personal, íntima, la de l’observador que dubta entre destacar la seva presència en el conflicte o il·luminar parcel·les de la realitat que pot copsar. En unes confessions esplèndides publicades al digital Núvol, l’escriptor Francesc Serés es planteja el dilema. Ara viu a Berlín i col·labora com a voluntari en la rebuda de refugiats ucraïnesos. Confessa que no sap narrar l’èpica, sinó “un món més proper”, i és per això que basa bona part del seu testimoniatge en el contacte quotidià, en les persones amb qui conversa i a qui ajuda, “sense caure en la baixesa, en el sentimentalisme”, que és el que Serés tem. Comença el relat des d’un imponent memorial de guerra soviètic a Berlín. Hi ha noies que hi fan un pícnic. I l’acaba així: “Tant de memorial i tan poca memòria; potser és que som animals de present”. Un present que conté traces de l’abans i inconsciències de l’ara, gaudi de l’instant sota la presència pètria de la tragèdia irrevocable.