Guerra d’Ucraïna Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Rússia debilitada, Europa enfortida

La UE ha reaccionat amb unitat i decisió, amb sancions inèdites i amb l’enviament d’armament que resulta letal per als invasors

2
Es llegeix en minuts
Vladimir Putin en su despacho.

Vladimir Putin en su despacho. / ALEXEY NIKOLSKY (AFP)

La decisió del president rus, Vladímir Putin, d’envair Ucraïna, ha tornat a portar la guerra al continent europeu, amb un balanç de destrucció i mort que els europeus no coneixíem des de la segona guerra mundial. Tenint en compte com d’incert pot ser el desenllaç i la dificultat de Putin de trobar una sortida honorable de la ratera en què ha ficat el seu exèrcit, és aviat encara per fer balanç d’un conflicte que interpel·la els principals actors de l’escena internacional. No obstant, les tres primeres setmanes de combats permeten anticipar que Rússia en sortirà debilitada i que la Unió Europea haurà enfortit la unitat i haurà avançat cap a la seva constitució com a entitat, no només econòmica i política.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La imatge de la primera potència nuclear empantanegada a les portes de les grans ciutats ucraïneses posa de manifest que Rússia és un gegant amb els peus de fang. La seva incapacitat per escombrar l’exèrcit d’Ucraïna en pocs dies, com preveia Putin, envalentit per l’èxit a Crimea i per la decisió de l’OTAN de no intervenir a Ucraïna i la necessitat de recórrer a mercenaris txetxens i sirians per desallotjar un exèrcit molt inferior en número i capacitats, constitueix una vergonya majúscula per als descendents de l’Exèrcit Roig que va portar la bandera vermella fins a Berlín. És també un reflex de la ineficiència que preval en un país dominat per la corrupció i les màfies

La reacció de la Unió Europea ha sorprès no només Putin, sinó també molts observadors. Condicionada pels procediments i les unanimitats, Europa, que sol tenir dificultats per fer front a l’imprevist, ha reaccionat de manera molt positiva amb unitat i decisió, amb sancions econòmiques inèdites i amb l’enviament a Ucraïna d’un armament que resulta letal per als invasors. Tot això constitueix un canvi significatiu per a una Unió que va ser concebuda més per evitar la guerra que per fer-hi front. La UE ha de continuar sent una potència basada en el poder tou, és a dir, en la cooperació internacional, en el diàleg amb els veïns i en una política basada en drets i llibertats. Malgrat això, al nou i complex món multipolar que està en construcció, no podrà ser respectada si no compta també amb capacitat per fer front a amenaces pròpies de poders autocràtics i líders il·luminats. En aquest sentit, la guerra d’Ucraïna haurà servit per fer un gir positiu cap al realisme, d’on pot i d’on ha de sortir una Unió Europea més unida i més forta.