Article de Ruth Ferrero-Turrión Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La invasió d’Ucraïna: Europa en el dilema
Les decisions de la UE davant el conflicte no han sigut adoptades com a fruit d’un procés d’anàlisi estratègica sobre el projecte europeu, sinó que ho han fet sobre la base de la por

La invasió russa d’Ucraïna que va començar el 24 de febrer ha posat molts reptes i ha obert moltes incògnites sobre el futur pròxim. En primer lloc, el futur d’Ucraïna i els ucraïnesos i ucraïneses. Però també cap on i en quina forma s’articula el nou ordre global que, de segur, sortirà d’aquesta terrible guerra. De manera molt especial, des d’aquesta latitud, serà determinant el rumb que adopti la Unió Europea. De fet, de les respostes, procediments i instruments que s’articulin i s’aprovin en aquests dies es definirà quin tipus d’Unió es vol construir i en quina direcció es vol avançar.
Entretots
Després de tres setmanes llargues de guerra algunes han sigut les decisions que s’han anat prenent des de les institucions europees i totes convergeixen en l’adopció de posicions unànimes i sense fissures. L’adopció dels paquets de sancions més durs de la història contra Rússia és potser el més significatiu. Les sancions de naturalesa financera van ser les primeres, bloquejant l’accés a algunes entitats bancàries russes en el sistema Swift, així com part dels actius del Banc Central Rus. Posteriorment també s’hi han incorporat aquelles de naturalesa econòmica i comercial, així com tot tipus de prohibicions que inclouen el tancament de l’espai aeri europeu per a les aerolínies russes o la suspensió d’activitats dels ‘outlets’ russos Sputnik i Russia Today en tot l’espai comunitari.
Amb tot aquest desplegament Borrell donava per iniciada una nova era, la de l’Europa Geopolítica. El cert és que mai abans en la història de la integració europea s’havien aconseguit adoptar decisions tan rellevants i que tant impacten en la naturalesa mateixa de la UE en tan poc temps. No podem saber si l’alt representant té o no raó i ara és el moment d’aquesta Europa que camina amb pas ferm en l’esfera internacional i parlant el llenguatge del poder. El que sí que podem dir, de moment, és que aquestes decisions no han sigut adoptades com a fruit d’un procés d’anàlisi estratègica sobre el qual hagi de caminar el projecte europeu del futur, sinó que ho han fet sobre la base de la por provocada per la presència d’una guerra a la perifèria europea. I, per tant, són unes decisions que, d’una banda, volen castigar Rússia per la seva agressió, però, de l’altra, són absolutament reactives i no estratègiques.
De fet, la major part de moviments que s’observen en aquests dies tenen a veure amb la pulsió del temor més que amb la reflexió en relació amb com construir aquesta tan portada i duta autonomia estratègica. Ara tots els estats membres van tots a l’una, no obstant, el potencial impacte que hagin de tenir les sancions sobre les societats poden arribar a fer aparèixer esquerdes en aquesta aparent unitat.
Aquesta guerra ha fet, a més, que s’hagi apartat el focus de qüestions que són pilars essencials sobre els quals s’ha anat articulant el procés d’integració europea, com són les que fan referència a la defensa de l’Estat de dret, tal com hem pogut veure amb l’aixecament de la suspensió de les multes i sancions que estaven en marxa cap a països com Polònia. Aquesta posició tan laxa en un moment d’emergència, no obstant, ha tornat a envalentir els Morawiecki i Kaczynski a anar fins a Kíiv, en companyia dels seus col·legues eslovè, Jansa, i txec Fiala, que no han dubtat, pel seu compte i risc, a marcar el camí pel qual ha de transitar la UE en relació amb Ucraïna. Sempre, per descomptat, al marge del criteri de la resta de socis europeus.
Amb aquest arriscat i simbòlic viatge, des de Polònia es vol mostrar el camí europeu d’Ucraïna amb l’objectiu de pressionar Brussel·les per a la posada en marxa d’un procés d’ampliació europeu que de manera exclusiva sigui impulsat sobre bases geopolítiques i securitàies, amagades després d’apel·lacions morals de dubtosa ètica que pretenen posar contra les cordes la resta de socis. Europa ha de decidir cap on orienta el rumb, més llenguatge del poder i geopolítica, més reforç de l’Estat de dret i de les democràcies ja molt tocades després de les tremendes crisis que hem viscut durant els últims anys.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.