El fantasma dels ‘armilles grogues’

La convocatòria d’aturada en el sector del transport, convocada per una associació sense representativitat i que va guanyar prominència a través de la difusió de missatges alarmistes sobre la hipotètica fallida de subministraments que desencadenaria, ha arribat al seu tercer dia sense haver superat en cap moment la condició de minoritària. Però tot i així, està a punt de començar a tenir conseqüències serioses en la distribució d’alguns productes i amenaça l’operativa de bastantes empreses en sectors com l’agrícola, el de l’alimentació o el de l’automoció. 

Sense la implicació de les organitzacions que representen el sector del transport a la carretera, els organitzadors han fiat l’èxit de la seva convocatòria més al boicot de la xarxa de carreteres, amb piquets en punts sensibles per al tràfic de mercaderies, que al seguiment pròpiament dit entre els professionals. Les protestes, denuncia la patronal CEOE, amenaça de causar «greus perjudicis a la cadena de subministraments», que se sumen als de l’encariment de l’energia i les matèries primeres que ja pateixen les empreses, i les mateixes associacions de transportistes majoritàries reclamen que l’Administració actuï per evitar perjudicis en els qui no estan secundant la protesta. La resposta del Govern central ha sigut actuar «amb contundència» contra els actes de «violència, força i coacció».

La confusa identitat de la plataforma convocant i alguns dels seus missatges permeten dubtar sobre les motivacions de la iniciativa. Però ni tan sols el seu procedir extemporani ni la poca representativitat orgànica dels organitzadors de la protesta fan aconsellable restar-li importància, ni que sigui com a símptoma. No donar una resposta raonable a problemes objectius per les vies oportunes (interlocució amb els agents socials afectats, presa àgil de decisions més enllà de les promeses vagues i informació transparent) suposa arriscar-se al fet que el malestar s’encarrili per camins poc constructius i de difícil maneig sobretot si són abduïts pels qui ja han practicat més d’una vegada els mecanismes del populisme més reaccionari. El fantasma dels ‘armilles grogues’ no deixa de sobrevolar com un horitzó que s’ha d’evitar. 

Més enllà de les promeses de no permetre que les protestes derivin en coaccions intolerables contra qui vol treballar, una cosa que no té res a veure amb el dret de vaga, i de la necessitat que l’Administració garanteixi que es mantingui la seguretat en el subministrament dels béns bàsics, de forma tan contundent com sigui necessària, la solució ha de venir més aviat de fòrums de diàleg com el que manté obert el Govern central amb les organitzacions que representen el 90% del sector per fer viable la seva activitat malgrat l’increment del preu del combustible. I que les encara inconcretes promeses del Govern central de contenir els preus de llum, gas i gasolina passin a concretar-se al més aviat possible.