APUNT
Un dia (una època) en femení
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, la Cambra de Comerç de Barcelona, amb el suport del Col·legi de Periodistes, va promoure una campanya singular que consistia a demanar als mitjans de comunicació que redactessin les notícies exclusivament amb el gènere femení. Dic singular per dir alguna cosa, més aviat es tractava d’una proposta irracional, de molt dubtosa eficàcia, en la línia de considerar el femení com a gènere no marcat, tan en voga últimament. La filòloga Carme Junyent, que combat aquestes tonteries lingüístiques, va publicar un article en què demostrava la insensatesa del gest amb diversos exemples, extrets de la web de la Cambra mateixa: «El curs tindrà almenys 5000 mestres noves» o «Les consumidores podran fraccionar les factures d’electricitat». ¿Només hi haurà mestres? ¿Només elles podran diferir la factura? El genèric masculí és una convenció i transgredir-la no ajuda en res l’alliberament de la dona, de la mateixa manera, diu Junyent, que si suprimíssim els possessius («casa meva») no s’aboliria el dret a la propietat.
Però bé, això és un article de futbol. I aquí sí que pot utilitzar-se (amb propietat lingüística, amb convicció moral i sent fidels a la realitat) el femení. S’ha d’utilitzar, en genèric i de manera concreta. Elles són les futbolistes que guanyen i que donen la glòria a un club que, sense elles, estaria travessant un desert de títols. El dia en femení no només és un dia, sinó un any, i més, una època sencera. «L’equip vol més», ha dit Patri Guijarro, «volem demostrar que el triplet de l’any passat va ser només l’inici d’alguna cosa molt gran». I a fe que ho serà, perquè elles tenen això, fe i confiança, i solidesa, i fins i tot respecte al rival, una cosa que des de la talaia de la grandesa no és tan fàcil com sembla.
Una altra dimensió
Notícies relacionadesEn aquesta victòria (la que per fi pot celebrar-se amb magnificència, després de pandèmies i altres inconvenients), ressona la idea primordial de Markel Zubizarreta al capdavant d’una estructura que ha convertit el Barça en un equip campió. I també la feina de Lluís Cortés, que ha hagut de patir la tragèdia ucraïnesa, patint més per la vida d’elles que pel triomf en un terreny de joc. I el de tantes que han demostrat que el futbol es conjuga en femení, sense necessitat de campanyes mel·líflues, omplint camps i jugant com àngels, que, aquesta vegada sí, tenen sexe.
Tot i que, la millor notícia d’aquest cap de setmana, per al Barça i per a totes, és la victòria magnífica de la Reial Societat de Natalia Arroyo davant el Betis. No només perquè ha permès entonar la victòria al Johan Cruyff, com Déu (o alguna altra deïtat) mana, sinó perquè es perfilen rivals de pes en l’horitzó, un detall imprescindible perquè la Lliga entri en una altra dimensió. Per cert, sembla que els nois també van jugar. Davant l’Osasuna, crec.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
