Final dels estímuls Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Gir en la política monetària

L’elevada inflació ha accelerat l’enduriment de les mesures del BCE i obre la porta a una pujada de tipus, que Espanya pot tenir dificultats per afrontar

3
Es llegeix en minuts
Gir en la política monetària

Thomas Lohnes / AFP

Fa mesos, el Banc Central Europeu (BCE) s’havia proposat aplanar el camí per a la pujada dels tipus d’interès de forma gradual, i acompanyar una recuperació que s’intuïa amb el final de la pandèmia. La pujada dels preus de l’electricitat va donar una primera veu d’alarma que allò no seria tan fàcil com s’esperava. L’any 2022 va començar amb tensions geopolítiques a diversos fronts i amb el fantasma de la inflació trucant a la porta, i l’esclat de la guerra d’Ucraïna –i els seus efectes econòmics més enllà del camp de batalla– ha acabat per convèncer l’organisme presidit per Christine Lagarde que era necessari un canvi de guió. La dependència d’Europa del gas i el petroli russos ha encarit aquestes matèries primeres, amb conseqüències que els ciutadans europeus ja han notat a la seva cistella de la compra. El preu de la gasolina i altres matèries primeres estan en màxims, les empreses han vist la seva factura energètica disparada i temen –ho han advertit les patronals Pimec i Foment– tancaments i pèrdues de centenars de milers de llocs de treball. Hi ha poques esperances que es dissipi l’escenari del petroli car, així que, davant una inflació que ja al febrer estava en cotes altíssimes (el 5,8% a la zona euro, i a Espanya encara més gran: 7,6%) el BCE estava obligat a actuar. Obligat en el sentit literal del terme, ja que el mandat del banc central és controlar els preus. No serà fàcil.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Dues grans pressions semblen estirar en sentits contraris en aquests moments. D’una banda, l’escalada de la inflació; d’altra banda, el temor d’una recessió a causa de la guerra d’Ucraïna. El BCE ha de caminar com un funambulista sobre el fil per no causar desequilibris en les economies dels països europeus. Els manuals diuen que per contenir la inflació és bo apujar els tipus d’interès. El BCE, a més, els manté en el 0% des del 2016. Però si s’apuja el preu dels diners, els crèdits seran més cars, per a particulars, per a companyies privades i també per als estats a l’hora de finançar el seu deute públic. Mal assumpte si no hi ha un creixement econòmic robust. De manera que, abans de posar data a la temuda pujada de tipus, Lagarde va confirmar que el BCE reduirà la compra massiva de deute. Ja ho havia anunciat al desembre, però ara ha escurçat els temps: l’enduriment de les mesures s’ha accelerat. Així, en el tercer trimestre d’aquest any podríem estar davant la retirada dels estímuls monetaris, a la qual cosa seguiria una possible pujada de tipus d’interès.

Espanya té motius de preocupació. És un dels països europeus que més s’han beneficiat de la política expansionista per afrontar l’elevada despesa pública derivada de la pandèmia (els ertos, per exemple). I els freqüents episodis de fricció tant dins del Govern de coalició com entre aquest i el PP, el primer partit de l’oposició –a falta de veure com ho posiciona d’ara endavant Alberto Núñez Feijóo–, podrien fer que l’Executiu afronti amb debilitat política aquesta nova etapa econòmica. En un missatge als governs, Lagarde els va encoratjar perquè adoptin mesures fiscals que contrarestin els efectes de les decisions del BCE. És a dir, més despesa pública. També els empresaris reclamen actuacions, en el seu cas, per limitar el preu de l’energia. Difícil tessitura en un país amb un dels nivells de deute i dèficit públic més grans de la Unió Europea.