¡Cordin-se els cinturons!

La preocupació és general. Grans empreses intensives en consum elèctric paralitzen la seva producció perquè no aguanten l’alça de preus de l’electricitat. Una enquesta de Pimec diu que el 16% de les seves empreses estan en perill i es poden perdre 320.000 llocs de treball. I les principals borses s’han desplomat més d’un 10% des de principis d’any. La situació és endimoniada. Quan sortíem de la pandèmia, la guerra d’Ucraïna ens ha tornat a submergir en una gran catàstrofe política i humana. I hi ha histèria per les conseqüències econòmiques. Un prestigiós analista exagerava dimarts: «Europa gairebé segur que ja està en recessió. Els consumidors no sortiran i gastaran els estalvis acumulats durant la pandèmia quan ha esclatat una guerra a l’altre costat de la porta».

Sobre l’economia, els governs –tots, tot i que uns més que altres– transmeten gran sensació de desconcert. Lògic. A la sortida de la crisi va tenir un paper rellevant la decidida política monetària superexpansiva (tipus d’interès negatius i compra de bons per injectar diners) del BCE i la Reserva Federal americana. Però ara els bancs centrals dubten. Si no fan una mica (¿quant?) de marxa enrere en el recolzament a l’economia, la inflació es dispararà més. Un desastre. Però si pitgen el fre danyaran el teixit econòmic i l’ocupació.

Als EUA, amb una taxa d’atur del 3% i una inflació del 7,9%, la Reserva Federal comença a apujar tipus aquest mateix mes. La situació és més complicada a Europa, amb una taxa mitjana d’atur del doble i grans diferències entre els països. El BCE no apujarà immediatament els tipus, però la seva presidenta, Christine Lagarde, ja va deixar clar aquest dijous que la festa s’ha acabat. Des de l’inici de la pandèmia molts països europeus com Espanya i Itàlia han pogut afrontar un gran increment de la despesa social i del dèficit públic perquè el BCE –per impedir la recessió– comprava el seu deute públic a uns tipus d’interès molt baixos.

Lagarde, que ha apujat del 3,2% al 5,1% la previsió d’inflació per a aquest any i que potser encara és optimista, ha dit que reduirà immediatament la compra de bons i que, tret que la inflació es redueixi, les acabarà al juliol. I que després, en una setmana o un termini més dilatat, pujaran els tipus d’interès. 

Són mesures que a curt no poden deixar de tenir efectes negatius per a les famílies, les empreses i el finançament dels estats que han de cuidar la despesa social. Els ertos sense compra de deute públic pel BCE seran més complicats. 

Notícies relacionades

Les sancions a Rússia es giren contra empreses espanyoles

El Govern acordarà amb les comunitats mesures per reduir el cost energètic i fomentar l’estalvi

Itàlia i Espanya seran els països més afectats. D’entrada, Espanya menys perquè aquest dijous el deute a 10 anys estava a l’1,26% (pitjor que fa poques setmanes), mentre que Itàlia havia de pagar ja un 1,90%. Però Itàlia té un Govern d’unió nacional mentre que el nostre és feble perquè manca de majoria parlamentària. 

Ara, amb un horitzó molt més incert, els partits, almenys els més representatius, hauran de pactar algunes mesures que seran necessàries i que no sempre seran populars. I si no ho fan, per por de trencar els seus discursos triomfalistes, les conseqüències seran pitjors.