Vèncer l’hidra

‘L’oreneta’ és l’obra de Guillem Clua que es representa a La Villarroel, a Barcelona. Abans va passar per Madrid, Londres, Atenes, Montevideo, Nova York, el Brasil... Són excel·lents les interpretacions d’Emma Vilarassau i Dafnis Balduz, precisa la direcció de Josep Maria Mestres, però, sobretot, el text és un engranatge brillant, commovedor, un missatge necessari. I, en certa manera, fa mal que ho sigui. Que encara ho sigui. Que l’homofòbia continuï allà, amagada. Una serp amb prou feines endormiscada. 

El segon dels 12 treballs mitològics d’Hèracles, fill de Zeus, va ser enfrontar-se a l’hidra de Lerna, un monstre amb nou caps de serp i alè verinós. Quan l’heroi grec va començar a segar caps va contemplar horroritzat que cada cap retallat era reemplaçat per dos. Brollaven immediatament. La lluita era impossible, desigual. Cada esforç era castigat. Només l’audàcia del seu nebot va poder revertir la situació. Tan aviat com Hèracles tallava un cap, Iolau cauteritzava la ferida. Així, fins a quedar un únic cap immortal que van enterrar sota una gran roca. 

En vigílies del 8-M, quan la informació se satura de dades, reivindicacions i eslògans, és un bon moment per recordar com les diferents violències impacten i multipliquen la desigualtat, l’estigmatització i, a la fi, el sofriment. Qualsevol relat d’exclusió es veu agreujat quan la discriminació per l’orientació sexual, la xenofòbia i el racisme conflueixen en un mateix cos. Una dona pobra, lesbiana i negra sumarà un trenat d’opressions. Si és una dona trans estarà exposada a un discurs rearmat que, cada vegada amb menys vergonya, arriba a considerar el seu cos com un presumpte artefacte agressor. 

El sistema de dominació patriarcal, com una hidra de set, 70, mil caps, actua en complicitat i aliança amb altres models de dominació –homofòbia, xenofòbia, racisme...– i genera múltiples formes de discriminació. No hi ha victòria possible si no es combat cada una d’aquestes formes. Ara que ha esclatat la guerra a Europa, que la democràcia està amenaçada pel somni imperial d’un dèspota i la seva cort cleptocràtica, també és el moment de defensar uns drets que van costar dècades de sofriment i que tornen a estar qüestionats per un magma de populismes nacionalistes.  

Parlar de Putin també és parlar de la persecució LGTBIQ+. De drets arrabassats, d’organitzacions il·legalitzades i  perseguides, de violència persistent sobre les persones. Iúlia Alióxina és la primera política trans que ha aconseguit ser elegida presidenta d’un partit polític a la regió d’Altai, a Sibèria. Incomplint les seves pròpies normes, el Parlament regional li va vetar l’accés. Els diputats de Rússia Unida de Putin van animar el seu partit a «enviar-la a l’infern d’una puntada de peu o dissoldre’s». 

Notícies relacionades

Hospital de campanya

Sánchez i la margarida del Sabadell

El 8-M del 2018, sis milions de persones van secundar la primera vaga feminista a Espanya, centenars de milers de dones van omplir els carrers en una mobilització sense precedents que va tenir molt de catarsi. Va ser una exhibició de força, un èxit rotund. El feminisme es va col·locar a l’agenda política, social, econòmica, científica i cultural del país. Es parlava de reivindicació, però s’ensumava la revolució. La unitat era pètria. Era. Quatre anys més tard, les esquerdes han fragmentat el moviment i els vincles amb altres lluites s’han debilitat.  

El valor de ‘L’oreneta’ de Clua supera la dramatúrgia, perquè és un crit necessari, un exercici de compromís que ens interpel·la. L’homofòbia segueix aquí, mai se n’ha anat, igual que la violència masclista, perquè l’hidra continua parint caps. Recuperar el feminisme d’aliances i la unitat davant les amenaces és, més que mai, determinant per defensar els drets adquirits, per avançar en comptes de retrocedir. La democràcia està sent assetjada, són moltes les trinxeres. Vèncer l’hidra no és un objectiu secundari, ens juguem el nostre mode de vida.