A contrallum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Començant el dia
No desisteixo en el meu afany de buscar senyals ocults, pautes, signes que m’expliquin el sentit de la vida; el de la meva, per ser més concrets. Cadascú que busqui el de la seva
Al parabrisa del cotxe em solen deixar papers de publicitat que llegeixo abans d’arrugar-los i llançar-los a les escombraries. Sempre em pregunto per què perdo el temps llegint-ho i sempre em responc el mateix: es podria tractar d’un missatge del més enllà o del més aquí en el qual se m’expliqui, finalment, per què carai vaig arribar a aquest món. A veure, ¿per què? Per casualitat, diran vostès, i tenen raó, però conservo la idea romàntica que el meu naixement va tenir una raó que encara no he trobat i, al pas que anem, moriré sense haver trobat. Però no desisteixo en el meu afany de buscar senyals ocults, pautes, signes que m’expliquin el sentit de la vida; el de la meva, per ser més concrets. Cadascú que busqui el de la seva.
Ahir, sorprenentment, en lloc de la publicitat habitual de cada dia, vaig trobar al parabrisa un exemplar del Nou Testament en una edició puça, de lletra petita i atapeïda. Em va semblar sorprenent, és clar, de manera que el vaig obrir a l’atzar i vaig llegir el primer que em va sortir al pas. Deia: «¿Quina dona que té deu dracmes, si en perd una, no encén el llum, escombra la casa i busca amb diligència fins a trobar-la? I, quan la troba, reuneix les seves amigues i veïnes i diu: ‘Gaudiu amb mi perquè he trobat la dracma que havia perdut’. Així us dic que hi ha goig davant dels àngels de Déu per un pecador que es penedeix».
Entretots
Em vaig preguntar: ¿Deu ser aquest el missatge que he esperat tota la vida? ¿Dec ser jo el dracma perdut? ¿Qui m’hauria de trobar? ¿De què m’hauria de penedir? Estava allà, dempeus davant el cotxe, donant-li voltes a l’assumpte, quan un veí a qui també li havien deixat el llibret es va acostar i em va dir: Escolta això: «Els ulls són el llum del cos. Per tant, si els teus ulls miren bé, el teu cos brillarà. Però si els teus ulls miren a tot arreu amb enveja, el teu cos estarà a les fosques. Perquè si és foscor allò que en tu ha de ser llum, ¡la foscor seria molt gran!».
El veí va somriure enigmàticament i va marxar. ¡Caram amb el Nou Testament!, em vaig dir. ¡Quina capacitat, la dels textos sagrats, per fer pensar tant! No vaig trobar el sentit de la vida, però em va semblar una bona manera de començar el dia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
