Objectiu Kíev

Primer va ser reconèixer com estats independents els territoris de Lugansk i Donetsk a l’est d’Ucraïna, al costat de la frontera russa, que controlen només la tercera part del territori que reclamen de la regió del Donbass. Després l’aprovació d’ajuda militar a aquests «estats» per protegir-los dels pretesos atacs d’Ucraïna. I dijous a la matinada va començar la temuda invasió, però no només des de l’est, sinó també des del sud, apuntant a Odessa i la sortida al mar d’Ucraïna. I des de la frontera nord amb Bielorússia per anar directament a Kíev, la capital. Dijous al migdia un observador qualificat temia que a l’acabar-se el dia la meitat del país estaria controlat per Rússia.

És difícil saber el que pretén Putin, però sembla que el president rus vol decapitar el Govern legítim, capturant-lo o fent que fugi de Kíev, instal·lar una administració titella i provocar l’èxode de la població de la capital i altres ciutats. Seria el càstig per voler deixar de ser Rússia i aspirar a integrar-se al món occidental amb l’entrada a l’OTAN i la Unió Europea. 

¿La raó? Putin és un impenitent nacionalista que creu que la desaparició de l’URSS va ser una gran catàstrofe. Però no ho pensa com a comunista –que no ho és malgrat haver sigut el cap de la KGB, la policia política– sinó perquè enyora la Gran Rússia i creu que Ucraïna –ho ha escrit en un llarg article– és part inseparable de Rússia. Com alguns fonamentalistes islàmics reclamen al-Àndalus i la mesquita de Còrdova. La diferència és que Rússia és un Estat amb un gran Exèrcit i armes nuclears.

Putin vol controlar Ucraïna o deixar-la mig destruïda. I també proclama que l’entrada dels països bàltics i altres de l’Est a l’OTAN va ser una maniobra contra la seguretat russa. Alguns afirmen que potser es va anar massa lluny amb l’ampliació de l’OTAN. Poden tenir les seves raons, però la realitat és que van ser aquests països –que havien viscut sota el jou rus– els que van demanar la protecció occidental. 

I repassant les alarmades declaracions de Kaja Kallas, la primera ministra d’Estònia, de mare, àvia i besàvia deportades a la Unió Soviètica, està clar que els bàltics pensen que si no estiguessin a l’OTAN ara correrien la mateixa sort que Ucraïna. I malgrat ser a l’OTAN no estan tranquils i Estònia demana l’activació de l’article 4 (recolzament a un país que es troba amenaçat).

Notícies relacionades

¿Com t’afectarà la guerra de Rússia i Ucraïna?

Putin, l’estalinista postmodern

Ucraïna no va entrar a l’OTAN per no ofendre Rússia. Un càlcul comprensible, però potser si hi hagués entrat, Putin no s’hauria atrevit a envair-la. Ara Occident està condemnat a animar Ucraïna a resistir, sabent que no podrà i que costarà moltes vides. I intentar que Putin faci marxa enrere amb dràstiques mesures econòmiques de càstig que també afectaran negativament els països europeus (preu del gas, inflació, pitjors expectatives econòmiques...)

I els més afectats seran els que –com Alemanya– creient en l’estabilitat d’Europa més van confiar en les relacions amb Rússia. Putin ha liquidat aquesta esperança. I pitjor, el seu annexionisme panrus sobre Ucraïna recorda el pangermànic de Hitler respecte d’Àustria. El consol és que el PIB de Rússia és similar al d’Itàlia.