Agressions sexuals: no surten els comptes

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Tenia 17 anys, un menys que la Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, aprovada el 2004. I ara està morta perquè l’ha assassinat un noi de 19, un noi que se suposa que ha crescut en un estat amb campanyes sensibilitzadores, missatges conscienciadors i un nou segle acabat d'encetar. Un noi que ha sumat la víctima (oficial) 1.129 a una llista que només comptabilitza morts des d'un any després que ell nasqués.

Les de la meva generació vam créixer amb les reminiscències del cas d'Alcàsser: la por a anar totes soles de nit, als homes desconeguts que ens podien atrapar de qualsevol manera, al terror en vena. Avui pensava que les nenes, noies i dones d'avui en dia, a més, hem descobert que no sempre eren ni són desconeguts. Que, de fet, coneixem a la majoria. Que si ens han de violar (o matar), segurament serà algú que coneixem i, fins i tot, amb qui tenim certa confiança. Se'm posen els pèls drets quan penso com hem normalitzat haver d'estar amb l'alerta activada davant la violència contra els nostres cossos i les nostres vides. Hi ha dies que sóc molt valenta, que puc amb tot, que fins i tot penso que algun dia ens en sortirem, d'aquest despropòsit; però hi ha dies que no és que no sigui valenta, és que sóc una descreguda i una desconfiada. Dies com avui que l'esperança se m'escola entre els dits perquè, efectivament, no surten els comptes. I els homes cis heterosexuals no fan comptes treure la calculadora perquè surtin els comptes.